Cap a l'esprint final
El debat d'avui marcarà la segona part de la campanya electoral
Mas avança amb peus de plom cap a la majoria
La campanya de les eleccions nacionals arriba a l'equador amb l'al·licient del debat aquesta nit a TV3, una inèdita confrontació a sis cares, com una de les poques esperances que l'estratègia dels principals partits surti d'uns guions més mil·limetrats que mai. Ja fa temps que ningú no discuteix la victòria d'Artur Mas, només es tracta d'intentar escurçar-li la distància, o d'ampliar-la, en el seu cas. Pocs, a més, confien en la possibilitat d'articular una majoria alternativa, i d'entre aquests encara n'hi ha menys, tret de Joan Herrera, que es posin la paraula tripartit a la boca amb gaire convicció.
Mas, amb peus de plom
En aquestes condicions, doncs, tan difícil pot resultar anar al darrere com ser al davant. Això és el que té clar l'equip de campanya del presidenciable de CiU, que ja fa mesos va llançar una idea perquè anés calant, una consigna que remarca la necessitat d'un govern sòlid per poder governar sense servituds internes. Marcada aquesta línia, l'aparell de campanya de la federació nacionalista, escamada per experiències anteriors, tracta de gestionar els missatges i administrar el temps que falta per al dia 28 de manera tan extremadament prudent, que accelerarà una mica en aquesta recta final per evitar que la prudència derivi en desmobilització.
En aquest escenari, els principals flaixos de la cursa electoral han il·luminat les formacions perseguidores. Primer, el candidat Montilla, que ha fet el que de moment és el gran anunci de la campanya, comunicant que no té intenció de tornar-se a presentar com a cap de llista.
Més enllà de Mas i Montilla, les controvèrsies polítiques han quedat diluïdes en un marasme de foc creuat de baixa volada i subproductes de marxandatge electoral més aviat desafortunats, amb els vídeos com a instruments més recurrents.
Canvis de ritme
L'excepció, de moment, ha estat el presidenciable d'Esquerra, Joan Puigcercós, que va obrir el foc carregant contra les desigualtats territorials de manera sorollosa i provocativa (amb un èxit mediàtic considerable fora de Catalunya) i que progressivament ha anat moderant el to, en primer lloc cap a la reconquesta del vot útil independentista i, en segon lloc, deixant entreveure cada cop amb menys dissimulació que, si resulta aritmèticament necessari, no farà escarafalls per entendre's amb el sobiranisme moderat de Mas.
La cursa d'Esquerra, a més, està immersa en un intens colze a colze amb el PP, que els últims sondejos decanten en favor dels populars, ferms candidats a ocupar el tercer lloc. Més que per mèrits propis, la candidata Alícia Sánchez-Camacho es beneficiaria de la fragmentació del vot independentista, en un moviment centrípet no només dirigit cap a Reagrupament i Solidaritat sinó també cap a CiU.
Tot i això, la candidata de la dreta espanyolista continua jugant fort amb la presència continuada de Mariano Rajoy a Catalunya, que avui tancarà a Barcelona la segona gira de tres dies en poc més d'una setmana.