La victòria és guanyar Sánchez-Camacho
Havent assumit la presumible davallada electoral, Esquerra centra els seus atacs contra el PP, que li pot arrabassar la tercera posició com a força parlamentària. Agitar l'espantall dels populars –com ho fa Joan Puigcercós en cada míting–, en primer lloc, busca mobilitzar els republicans i, en segon terme, vol evitar fugues d'electors i ser un avís als eventuals votants de les noves formacions independentistes que l'única manera que Alícia Sánchez-Camacho no decideixi en la política catalana és apostant per Esquerra. Vot útil independentista.
A la nit electoral, quedar per davant del PP seria una victòria simbòlica a petita escala per apaivagar la pèrdua d'escons. Però tenir algun diputat més que els populars no significa necessàriament que Esquerra sigui decisiva. Pesarà més l'actitud dels republicans si Artur Mas truca la seva porta per assolir acords puntuals durant el mandat. Això sí, sempre i quan CiU no tingui majoria absoluta i no faci pactes estables amb alguna altra formació. És en aquest context on s'emmarquen les picades d'ullet de Puigcercós a CiU: l'“actitud constructiva” que va prometre per al pròxim mandat, els “esforços” d'Esquerra per estendre ponts amb la federació o l'absència de referències a CiU en el discurs d'ahir al Palau de la Música. Paral·lelament, Puigcercós ja ha deixat clar que no pactarà amb Montilla encara que sumi per l'“abraçada” del PSC al PSOE.
En qualsevol cas, Esquerra malda per activar el seu votant tradicional, en gran mesura indecís, segons les enquestes, i alhora poc motivat per anar a dipositar cap papereta d'aquí a una setmana.