Montilla vol una segona oportunitat
Després d'uns primers dies únicament centrat en l'atac al gran adversari, la CiU d'Artur Mas, i a transmetre el missatge que les urnes encara són buides, el PSC ha donat la sorpresa a la meitat de la campanya. José Montilla ha anunciat que no es presentarà de nou com a candidat a la presidència de la Generalitat. El 28-N és la segona i darrera oportunitat per a Montilla. És una incògnita la influència que pot tenir la revelació en el resultat i, en tot cas, obre, abans dels comicis, les travesses per veure qui serà el proper candidat –o candidata– del PSC a la Generalitat.
Els socialistes no volen especulacions i situen el compromís de Montilla com un gest de “claredat” contraposat a un Mas “que no és de fiar”, idea que es repeteix míting rere míting del PSC. En un moment de distància entre ciutadans i polítics, el PSC s'erigeix en paradigma d'honestedat i busca mobilitzar el seu electorat, que les enquestes situen com el menys motivat. D'aquí també l'anunci ja fet en precampanya que el PSC no reeditarà el tripartit amb ERC i ICV-EUiA, encara que sumin majoria absoluta. I no ho farà perquè el programa d'Esquerra per a la propera legislatura inclou un referèndum sobiranista. El compromís del PSC arrenca aplaudiments, sempre.
La possibilitat que CiU pacti amb el PP i les eventuals retallades socials que implicaria o l'opció que ho faci amb els republicans –consulta inclosa– i la incertesa que comportaria són dos dels grans arguments de Montilla en una campanya on el missatge de la por a les polítiques de dretes –equivalents a tisorades socials–i a la independència té un pes preeminent, per sobre de les propostes. També té una gran importància el desembarcament del PSOE. Tots els mítings han comptat amb pesos pesants com José Luis Rodríguez Zapatero, Alfredo Pérez Rubalcaba o Marcel·lí Iglesias.
