“Garantir la societat del benestar és possible”

El més important és la creació d'ocupació, que per si mateixa ja crea riquesa econòmica i, per tant, ingressos per a l'administració pública. Aquesta és una via de finançament de l'estat del benestar. L'altra pota per finançar-ho és la lluita contra el frau fiscal, que ara mateix és mínima. Si, a més, fas una política fiscal justa, progressiva i verda, pots aconseguir prou ingressos per garantir la societat del benestar. Nosaltres hem fet una proposta de creació d'ocupació (300.000 llocs de treball a tot Catalunya i 31.400 a la demarcació de Girona) en què expliquem que amb una nova política fiscal aconseguiríem a Catalunya 1.800 milions d'euros, destinats a crear ocupació.Com? A més de lluitar contra el frau fiscal, a través de l'impost sobre les grans fortunes; augmentar les rendes de capital, fent participar més els que han apostat pel capital especulatiu que ha provocat la crisi (plantejarem que es posin unes taxes sobre les operacions especulatives urbanístiques) i sobretot, aplicant la fiscalitat verda, encaminada a afavorir els que s'alineen al costat de la nova economia.

Entre altres coses, amb les feines que milloren l'estat del benestar: contractar gent per a les escoles bressol, la sanitat, les escoles i instituts, les activitats extraescolars, la dependència... No és un invent nostre, això es fa a tot Europa.

Estem totalment en contra d'anar desdoblant carreteres. Si es fa tot el que està projectat, ens trobarem dotze carrils que creuaran les comarques gironines, més els de serveis. I, al costat, una línia del TAV que no està al servei del territori. En canvi, no hem desenvolupat una xarxa ferroviària capil·lar que posi en contacte l'àrea metropolitana de Girona amb Barcelona i la Costa Brava. Per què no posem en marxa els trens tram, per unir ciutats i entrar als nuclis i als polígons industrials? Com pot ser que a hores d'ara estiguem dissenyant polígons on treballaran milers de persones sense assegurar-hi el transport públic?

No estic parlant només de Catalunya. Hi ha coses a les quals el govern català no pot arribar.

Aquest govern ha posat en el pla d'infraestructures –a instàncies nostres, evidentment– la planificació del tren tram, entre altres iniciatives. Evidentment, els altres partits del govern no hi estan interessats amb la mateixa intensitat que nosaltres. Si interessés a qui porta Política Territorial i Obres Públiques, evidentment estaria molt més desenvolupat, aquest tema.

El que no subscrivim és la llei d'educació (LEC). Va ser un error perquè està feta pensant sobretot en el pacte amb la dreta, ja que s'hi mantenen els concerts educatius amb la privada. La privada segrega, no compleix el percentatge d'acollida de mainada que ve de la immigració... És una llei que tira més cap a la dreta que cap a l'esquerra, que és el que pertocaria a una llei d'educació en un país com el nostre. El que sí que s'ha fet bé és la política de construccions. En arribar al govern, nosaltres ens trobem amb un increment de població molt gran, sense que s'hagués planificat res. Això ens obliga a construir escoles de manera intensiva i a posar-hi professorat.

En els últims quatre anys hem augmentat el nombre de professors en un quaranta per cent. Ara, sí que hi ha un aspecte al qual el Departament d'Educació no ha posat prou atenció, que és que no s'ha mimat el professorat ni s'han atès les seves reivindicacions. Els mestres i els professors són els que han aguantat el que significa créixer en persones de la immigració en gairebé un milió i en pocs anys. El primer lloc de contacte d'aquesta mainada amb la nostra cultura han estat les escoles, i aquí el professorat no ha rebut prou suport per part de l'administració pública en relació amb les seves reivindicacions. Els col·loquem la sisena hora sense potser tenir prou professorat i prou planificació; de cop i volta els posem un tipus de vacances...

Nosaltres hem fet una tasca important en aquests quatre anys, que ha estat evitar que s'impulsi qualsevol sistema de copagament a la sanitat.

Gairebé totes les forces polítiques parlen de la necessitat d'un copagament perquè diuen que el sistema no pot aguantar. No és veritat, això. El sistema pot aguantar i l'única cosa que s'ha de fer és procurar que sigui més eficient. Com? Reduint la despesa farmacèutica amb genèrics, per exemple. La pressió de la indústria farmacèutica sobre el sistema sanitari català és excessiva i això és una de les causes de la gran despesa que s'ha de suportar. Quant a pagar una mica per les receptes, què es pagaria? Un euro? Això és la xocolata del lloro del sistema. Establir barems segons la declaració de renda? Com ho sabríem diferenciar, en un país en què les rendes del treball aporten més recursos que les rendes del capital? No té massa sentit. I tampoc no en té, com diu CiU –i no sé si ja s'hi està apuntant també el PSC–, potenciar les mútues privades, donant-los avantatges fiscals. Ja estaríem amb la dualització: la sanitat pública la tindria tothom i els que tenen més diners podran tenir sanitat en un hotel... Això serà traslladar diner públic a la privada. És una acció totalment de dretes i això és el que es planteja en aquests moments.

És evident que contra la dreta. Contra CiU i el PP i les seves propostes de privatització de determinats sectors públics com els socials, propostes de rebaixar impostos...

Crec que la gent s'ha adonat que nosaltres hem fet canvis en temes de seguretat i d'emergències que han estat dirigits a la idea de tenir una policia de proximitat. Hi pot haver temes concrets que no hagin agradat a alguns, però en general, hi ha hagut un canvi positiu en matèria de seguretat i, sobretot, en emergències. D'altra banda, la feina del Departament d'Interior ha estat objecte d'una campanya mediàtica en contra, molt forta, des del primer dia per part d'un grup de comunicació. Un diari fins i tot va manipular un vídeo per desacreditar-nos.

Només hi ha una solució. Nosaltres som partidaris de regular l'exercici de la prostitució. Però farà falta una eina d'àmbit estatal que faci que aquestes persones paguin els seus impostos, tinguin el seu NIF, tinguin la seva seguretat social... Ha d'existir com a forma de treball, cosa que ara no passa. Que la gent que, lliurement, s'hi vulgui dedicar, ho pugui fer amb tota la seguretat i amb tots els drets, com qualsevol altre ciutadà. Una altra cosa és que obliguin les persones a prostituir-se. El codi penal persegueix el proxenetisme, però després has de poder-ho provar. Aquí és on la feina policial té la dificultat, per més que s'estiguin aconseguint èxits. La Generalitat, a més, té un dispositiu interdepartamental que actua per millorar les condicions de les persones que es dediquen a la prostitució i per facilitar que, si volen, deixin aquesta feina.