“Tinc molt clar que no puc ser el protagonista”

Mai no la porto bé, però les circumstàncies són extraordinàries; és qüestió d'anar buscant forats per fer una becaina.

Són d'aquelles circumstàncies que no tenen preu. No tan sols estàs molt content que t'ho demanin, sinó que després estàs molt orgullós perquè quan s'acaba sorgeix un cara a cara plantejat per ara mateix. I a més, tots dos candidats estan d'acord que el moderador sigui jo.

Em costa molt fer aquestes valoracions, perquè com que estic immers en la voràgine del moment, no tinc perspectiva. Sí que tinc, sobre la marxa, una tensió per anar creant debats cara a cara permanents i variats. Aquesta és la tensió que jo visc, que és bastant esgotadora he d'admetre, però és el que em fa pensar que és la manera de fer el debat televisiu. Sempre recordo que és un debat de la televisió per la televisió. I que la televisió és el mitjà i en tant que mitjà marca el llenguatge. I el llenguatge està basat en el ritme. Sempre és millor tres torns de 30 segons, perquè si no queden llargs monòlegs, i crec que de mica en mica això es va aplicant.

És absolutament bàsic. El millor moderador d'un debat és aquell que no es nota i no ha de tenir protagonisme més enllà del que és imprescindible. Evidentment, n'acabes tenint. I és un protagonisme ingrat, perquè, de tant en tant, en la fragor de la batalla, a algú se li escapa el temps i l'has d'advertir. I a diferència del que es pugui pensar pel perfil que se m'atribueix, del que pugui fer cada dia, en aquest cas vaig molt imbuït que no puc ser el protagonista.

Això té dos inconvenients. Hi ha una persona més –no vull dir ningú en concret– que dificulta el control. Segona qüestió: el moderador és al mig i els altres se't van allunyant. Intentar imposar-te, quan algú està provocant i els altres reaccionen tots alhora, portats per la necessitat d'intervenir, això pot donar una certa imatge de guirigall. Jo no vaig tenir la sensació que n'hi hagués hagut gaire, de guirigall. Un debat no pot ser una cosa tan ordenada i freda, perquè no seria gens atractiu ni televisiu. Hi va haver un parell de conats que en el context de dues hores i mitja no sols es van fer inevitables sinó que van ajudar a projectar una imatge de vivor.

Tenir l'honor de ser el moderador del primer debat cara a cara d'unes eleccions al Parlament que es fa és una satisfacció. I el format és el mateix, però sent només dos és més àgil. Cadascun disposarà d'un minut per intervenir en cadascun dels blocs temàtics, i després tindran quinze minuts per a cada bloc per debatre. Jo hauria de tenir-hi menys paper; sent dos, increpar-se i llançar-se rèpliques és molt més àgil i directe.