“Esquerra és una força nacional i també social”

Jo no parlaria tant d'equidistància sinó que valoraria l'aportació que ha fet Esquerra Republicana en el govern de la Generalitat al llarg d'aquests set anys. Nosaltres som una esquerra nacional però també som una esquerra social, i el fet d'haver reeditat dos governs d'entesa ens ha permès avançar en el tema nacional, però també en les polítiques socials que ens són comunes als partits d'esquerra de Catalunya. L'equidistància, ERC la va utilitzar en la campanya del 2003, però de la mateixa manera com l'utilitza ara. ERC sempre ha posat un seguit de compromisos en cada una de les dues legislatures per poder formar govern, i per tant aquella formació política majoritària, que ha de ser el PSC o CiU, i amb qui vam trobar més entesa amb el nostre programa i amb els compromisos de governança, va representar la materialització de l'equidistància. I ara, continua sent de la mateixa manera. Hem fet sis propostes que haurà de tenir en compte qui vulgui fer govern amb ERC.

Montilla ja sé que ha dit que el tripartit no es repetiria, però també ha dit que no compartia una de les nostres propostes que és la convocatòria d'un referèndum perquè Catalunya decideixi el seu futur. Aquesta és la raó per la qual Montilla no vol reeditar el tripartit. El PSC ja ha deixat clar que el que vol és restaurar l'Estatut que va retallar el Tribunal Constitucional i a ERC tenim molt clar que no es pot continuar per aquesta via. Les evidències són prou clares que la sentència ens marcarà durant els propers anys. Està prou clar quan hi ha una sentència del Tribunal Superior que anul·la l'ús preferent del català.

CiU ha explicat que no anirà al notari com va fer el 2006, i en el cas que no obtingués la majoria suficient per governar sols o amb suports puntuals, hi cap la possibilitat que pacti amb el PP. I és que hi ha moltes coses en les quals estan d'acord, com ara la reforma laboral o el tema de la congelació de les pensions. Per tant aquesta és una aliança que CiU no ha descartat en cap moment.

Això es veurà el proper dia 28. Però, jo discrepo amb això de la divisió perquè el vot independentista s'està multiplicant i des d'ERC, com a formació independentista, ho veiem amb bons ulls. Una altra cosa és com afectarà a ERC com a partit, i aquí sí que he de dir que l'únic partit independentista amb representació parlamentària i que ha format part d'un govern català és ERC, per tant és qui hauria de concentrar en aquests moments tot aquest vot independentista per fer-lo útil amb vista al futur, i no només per poder fer el referèndum sinó, també avançar en el blindatge de totes aquelles estructures d'estat, que de fet, és el que hem anat fent al llarg d'aquests darrers set anys. També és veritat que aquestes noves alternatives representen diferents sectors de l'independentisme i n'hi ha que ideològicament són properes a la dreta. Insisteixo, però, que ERC a més d'una força nacional també representa una força social. I la prova és la quantitat de polítiques socials que hem tirat endavant des del govern de la Generalitat.

L'aritmètica parlamentària està completament oberta i es permet sumar si no es té la majoria suficient. Aquest pacte amb CiU només seria factible si s'avinguessin a la convocatòria d'un referèndum.

La situació de crisi no ha refredat l'aplicació de la llei. Una altra cosa és les expectatives que va crear aquesta nova llei i les dificultats, que les hem tingut, per poder-la desplegar. És evident, però, que el Departament d'Acció Social i Ciutadania en aquests moments som el departament amb el tercer pressupost més important del govern de la Generalitat i que al llarg del 2010 hem augmentat aquest pressupost en un 25,4%. És a dir, no hi ha hagut una retallada per a les polítiques socials, i no només en el cas de la llei de la dependència. Sí que és veritat que aquesta llei té un desplegament progressiu fins al 2015, l'any que ha d'assolir un altre nivell i el que hem dit i reitero que ens hem de plantejar el seu finançament, obrir un debat i que el govern espanyol compleixi la seva part del pacte de copagament d'assumir un 50% el govern català, i l'altre 50% el govern de l'Estat. L'any 2009, per cada euro que posava l'Estat espanyol, la Generalitat n'hi posava 2,5 i en aquest 2010 seguim en la mateixa línia. I tot i així, és una bona llei. A Catalunya ja hi ha prop de 140.000 persones que reben una prestació per aquest servei.

En els casos de l'Ajuntament de Barcelona i les Diputacions de Lleida i Girona no hi ha cap sentència ferma, però sí que s'han pres mesures cautelars que determinen la utilització del català com a llengua preferent a l'hora d'oferir els serveis als ciutadans. No es tracta d'adoptar posicions d'insubmissió. Hem de tenir en compte que aquestes sentències aniran caient una rere l'altra en cadena perquè el Tribunal Constitucional, no ens en oblidem, ha establert jurisprudència. No tot es va acabar amb la manifestació del juliol contra la sentència. Les conseqüències es produiran de manera continuada i, a més, aquestes mesures cautelars tenen un caràcter polític alhora que les avala la jurisprudència del Constitucional. Jo crec que aquest tribunal ens ha posat un mirall que ens fa veure els límits de les nostres relacions amb l'Estat espanyol, per això ara és l'hora que sigui el poble de Catalunya qui, a través d'un referèndum decideixi què vol fer.

El nostre discurs sobre aquest tema ha estat sempre clar i sempre l'hem tingut sobre la taula. La prova és que hem signat el Pacte Nacional per a la Immigració, que representa un conjunt de més de cent mesures que ha representat un procés de participació amb tots els agents socials i tots els partits excepte el PP i Ciutadans.