Creativitat al poder

Els paràmetres que serveixen per analitzar la creativitat d'una campanya es fonen, queden socarrimats, davant d'aquesta manera tan peculiar de construir la imatge de partit. Avui els mitjans ens permeten expandir estratègies per cada consumidor, vol dir que som consumidors i no electors. Ja ho hem assumit, però el que no s'acaba d'entendre és que als partits es facin missatges diferents per cada target i els candidats confessin que no en tenen coneixement. Tot i que el favorit ha aprofitat el desgast del tripartit, i això, no ens enganyem, dóna seny, en general sembla que tots han fet ús del manual “Com no s'ha de fer una campanya”. La por als pactes ha estat un refinat cavall de batalla.

Ens han servit espectacle, això sí! Ha estat com mirar pel forat del pany d'una guarderia. Els infants amb llibertat total, ficant-se el dit a l'ull, amb simpàtics actes irreflexius d'exhibicionisme i fent ús de les joguines que tenen a l'abast, com si els seus actes no tinguessin conseqüència. És la temptació de la innocència que ens allibera de les obligacions i deures. Els electors hem deixat d'existir com a tals, les estratègies polítiques ens allunyen de nosaltres mateixos, perquè també ens allunyen de les perspectives de millora. La creativitat sense reflexió fa mal. Potser tracten de distreure'ns com es fa amb algú que pateix. O potser tot plegat ha estat una estratègia perquè els indecisos, la majoria silenciosa i els lurkers, es quedin a casa el 28-N.

Membre del grup de recerca UNICA de la UPF