“Ni un José Tomás català ho arreglaria”

Sense perdre la silueta de banderiller tot i fer vint anys que està retirat de les places, Rafael Corbelle és rebut al bar Las Viñas, al poblet toledà de Yuncos, com una institució local. A més de desbordar passió per la conversa mentre degusta una cervesa, Corbelle es destapa aviat com una enciclopèdia taurina amb diversos fascicles escrits a La Monumental de Barcelona, on va rebre dues de les onze cornades de la seva carrera. “La primera va ser com a banderiller de Palomo Linares i la segona amb Manzanares el 1978. No se m'oblidarà mai l'afecte i el tracte meravellós que a Catalunya em va dedicar gent que ni coneixia i que em va portar bombons i fins i tot un pernil a l'hospital”, evoca Corbelle encara emocionat.

Apel·lant als seus records dels anys seixanta i setanta, “quan La Monumental de Barcelona era on més espectacles i de més categoria se celebraven, molt més que a Las Ventas de Madrid”, l'exbanderiller i actual apoderat lamenta la prohibició de les corrides a partir del 2012 aprovada pel Parlament al juliol. “I més quan després els diputats corren a blindar els correbous! Es pot estar en contra dels toros, però després no em blindi els correbous per lligar uns vots perquè és una contradicció flagrant!”, exclama. “És una aberració, però si Francesc Macià havia presidit places!”, rebla.

Després de sol·licitar una segona canya, Corbelle no oculta que la prohibició “aquí ha caigut com una puntada de peu a l'estómac” mentre agafa el seu mòbil i juga amb les tecles fins a obrir la bústia de missatges rebuts per mostrar-ne un amb data de dilluns passat. “Ante el ataque de los políticos catalanes contra el toreo, BOICOT a los productos catalanes: ni cava, ni embutido, ni esquí, ni playa, ni nada. Que nos respeten de una vez. PASALO”. “Òbviament jo ni ho passo ni res perquè és una estupidesa, però aquests missatges estan per tot Espanya”, explica. “I a Catalunya també s'ha d'entendre que el ressentiment de molts llocs d'Espanya el proporciona el que diuen Carod i Laporta”, aventura.

Amb una experiència de 30 anys clavant banderilles, el que Corbelle no veu possible ja és rebobinar la prohibició del Parlament ni recorrent al Tribunal Constitucional, ni amb la croada d'Esperanza Aguirre per declarar les corrides bé d'interès cultural, ni tampoc amb la gira de noms de l'elit taurina com El Juli, Morante o Enrique Ponce per exigir que passin del Ministeri d'Interior al de Cultura. “La ministra de Cultura [González-Sinde] no en va fer ni punyeter cas i Rubalcaba sí, però per espolsar-se el tema”, resumeix abans d'abonar-se amb els toreros que abanderen la rèplica al vet. “Com poden anar set figures a dir que això es canviï!? Però qui són ells i quina representativitat tenen? L'estament professional és molt gran”, es queixa.

El lament arriba mentre escura la cervesa qui el llunyà 26 de setembre del 1984, a la plaça de toros de Pozoblanco (Còrdova), va avisar de bon matí que a Paquirri li tocava un toro, Avispado, que tenia “cara d'assassí”. “Després que Avispado el matés em deien si era endeví, a les imatges se'm veu fent-li un torniquet anant a la infermeria, jo era molt amic de Paquirri”, evoca amb amargor. Amb idèntica convicció amb què llegia el futur en Avispado, l'apoderat sosté sobre el vet taurí que “ni un José Tomàs català ho arreglaria, els polítics ho han enfonsat tot”. Paraula de Corbelle.