SANTI VILA
CAP DE LLISTA DE CIU A LES COMARQUES GIRONINES
“ El que ha passat amb el Constitucional és irreparable”
Assegura que vol tornar a ser diputat al Parlament i fer Mas president, però que en cap cas assumirà responsabilitats de govern i deixarà l'alcaldia de Figueres i que vol optar a la reelecció
Sosté que s'ha de crear un ‘lobby' gironí al Parlament que defensi els interessos de la regió
Les experiències prèvies fan que tinguem sensació de gat escaldat i que ningú no s'ho acabi de creure
La meva vocació és fer d'alcalde de Figueres i tinc clar que m'hi vull tornar a presentar. No deixaré l'alcaldia ara
A Catalunya tenim un problema afegit per la coexistència de tantes fonts de sobirania
La falta de lideratge gironí no és només per polítics que fa 30 anys que hi són, sinó perquè el teixit empresarial no pesa
S'ha trobat a faltar un govern que escolti però que decideixi. Però el govern mateix ha bloquejat el govern
Amb 34 anys va ser escollit alcalde de Figueres i amb 37 és el cap de llista de CiU a les eleccions al Parlament per Girona.
Serveixen d'alguna cosa les campanyes?
Sí, jo crec que sí; una altra cosa és que estem en campanya permanent. Serveixen per fer una diagnosi de com veus les coses, i les línies per afrontar els problemes. És veritat que molts actes, però, són d'autoconsum.
Vol dir que la gent no té molt decidit què votarà?
Les campanyes i els programes poden ser una oportunitat sobretot perquè la gent llegeixi entre línies, per veure l'actitud, la manera de ser. En definitiva, el vot és una opció de confiança.
Una de tan clara i explícita com la que ha fet CiU a partir del febrer, cap. No troba que això pot haver cansat?
Partíem d'una premissa que no es va complir, i que era la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions passat l'estiu. Per interessos polítics això no va passar, i hem hagut d'explicar durant tres mesos més el programa. Això ens ha acabat cremant! En el terreny personal acabes exhaust. Però el problema és que s'ha parat el rellotge del temps i ha afectat per exemple els ajuntaments, esperant un nou govern.
Vostè ha parlat molt de la recuperació del descrèdit dels polítics. Quina és la fórmula per fer-ho?
Hi ha coses a fer, per exemple, des del punt de vista d'actitud, alliberar-nos només dels debats de combat i fer propostes. Jo penso que la xarxa de ciutats mitjanes és una oportunitat per concentrar el talent i en traiem profit. Hi ha gent que pot pensar de manera diferent, però són aportacions.
Us veieu al govern?
Jo no. CiU? Les experiències prèvies fan que tinguem sensació de gat escaldat i que ningú no s'ho acabi de creure. Tenim com una vacuna preventiva del que pugui passar. Si ens en faltés un, ja no governaríem. La darrera legislatura de Pujol i les dues del tripartit han arrasat qualsevol complicitat personal dels agents d'aquests darrers 10 anys. Van apostar per un eix dretes-esquerres i ara cal obrir una nova etapa.
Així que de cap manera deixarà l'alcaldia de Figueres.
Quan vaig parlar amb Artur Mas, vaig posar de condició que la meva vocació és fer d'alcalde de Figueres i que m'hi vull tornar a presentar. Això no és cap tàctica. Ningú entendria que si ens creiem el país de les ciutats i la necessitat que això tingui una traducció al Parlament, jo ara deixés l'alcaldia per anar a formar part del govern si el tenim. No hi ha un mil·límetre de dubte que no plegaré ara.
No és com una estafa que el cap de llista d'un partit que guanyi no sigui al govern?
El president és qui forma govern. Jo tinc il·lusió a contribuir que Mas sigui president i jo seré diputat, amb la voluntat de constituir-nos com a lobby territorial. Potser és una posició més incòmoda ser diputat del govern que de l'oposició. Quan jo dic que són un despropòsit els accessos a l'estació de Figueres, algú pot pensar que ho faig perquè estic a l'oposició. Tindrà més mèrit dir-ho si el conseller és algú de CiU i no del PSC.
Parla d'un lobby territorial. Vol dir que és possible que 17 diputats facin pinya? Com ara el grup del PSC al Congrés i el PSOE?
Bé, jo em refereixo als diputats de CiU. Per sobre de la disciplina de partit, hem de tenir una disciplina i una lleialtat territorial. Quan constates que objectivament els pressupostos de la Generalitat han baixat del 10% el 2009 al 6% dius, home, potser tenim algun problema gros. La regió de Girona no ha tingut oportunitat de constituir-se com a lobby polític i empresarial. La falta de lideratge gironí no és només per polítics que fa 30 anys que hi són, sinó perquè tenim un teixit empresarial que no pesa i que dedica la seva energia a assumptes privats. Hem estat incapaços d'aglutinar energies en un projecte comú.
La construcció i el turisme han petat. Ara què?
El que no hem de fer és menystenir allò que té més pes a l'economia gironina. Tenim 10.000 pisos per vendre i els nuclis històrics en bona mesura per rehabilitar, obra pública... Això ha de tenir encara el seu recorregut amb un aspecte clau: que hi ha molta tecnologia vinculada a la construcció que és exportada. Hi ha moltes empreses que tenen el futur a mitjà termini a Croàcia, Àustria... El mateix passa amb el turisme. El que hem de fer és estimular-lo, no taxar-lo. A partir d'aquí hi ha moltes altres potencialitats: el comerç i la cultura vinculats a les ciutats creatives, i d'altres com l'agroalimentària o salut. Tendim des de la política a fer discursos maniqueus, però encara hi ha molt de camp per córrer.
Quina és la recepta per a les ciutats creatives? Moltes ciutats han estat abandonades.
Hi ha moltes coses a fer. El més important és una administració a mida de l'emprenedor. Cal que ens tornem a projectar com un país on fer negocis. Ara sabem que la nostra administració és excessivament rígida i que castiguem fiscalment i amb temps els que volen fer coses.
De l'agilitació de l'administració, se'n parla molt i no s'ha fet.
És una prioritat. Tot govern té un any de gràcia, i s'ha d'aprofitar per simplificar l'administració. A Catalunya tenim un problema afegit per la coexistència de tantes fonts de sobirania.
Ja que parla de sobiranisme. Per on passa el futur?
La sentència del TC ens ha deixat sense arguments moderats. Em sentia a gust amb l'etiqueta, a vegades injusta, que de tant en tant he tingut dins el meu partit, que he estat sospitós de ser moderat. Per què? Perquè deia coses tan insensates com que l'Espanya plural ha de ser possible. Això el TC ho tomba. Just en el moment en què el president de la Generalitat ha d'estirar el carro de Barcelona, se'n surt raonablement, però el Congrés ho desmunta tot. És lícit que la ciutadania digui: “Són conscients del que ha passat? O ara ajudaran a desactivar-ho?” Jo crec que el que ha passat és irreparable i hi ha tota una època que s'ha acabat. I és imprescindible que el discurs d'investidura del nou president fixi el full de ruta sense complexos ni límits. CiU diu: “Primera estació, concert econòmic”, però s'ha de dir a l'Estat que no tenim complexos ni autolimitació en la situació de Catalunya. Estem en un moment fundacional.
Com s'hauria de fer el pacte d'Estat que possibiliti el concert. Un pacte amb el PP?
Això no passarà fins a les eleccions generals. La prioritat ara és com afrontem la crisi.
Però veu possible pactar amb el PSOE o amb el PP?
És indistint, mentre s'aconsegueixin els interessos de Catalunya. Tenim un problema: que PSOE i PP pensen que quan acabi l'excitació preelectoral tot s'asserenarà. Però el problema és de fons. Per una qüestió d'honestedat política no podem dir “no en parlem més”. Hi ha hagut una involució, i hem de jugar a cara descoberta. No es tractarà de jugar al regateig. S'ha posat en dubte la personalitat nacional de Catalunya, i considerem que el més apropiat és entrar en una dinàmica de concert.
El PP ja juga a cara descoberta. Ataca el català.
I el PSOE fa allò que se note elefecto sin que se note el cuidado. El PP juga a la brava i estan convençuts que la carta anticatalanista els va a favor. Saben tots dos que tenen un problema?
Com avalua l'entrada de partits independentistes?
En el món urbà Laporta tindrà implantació i a muntanya en tindrà més en Carretero. Per les dades que tenim a Girona ens diuen que no ens afecta, perquè la fragmentació no ho permetrà.
Vostès parlen de renovació política. Tinc la sensació que són els mateixos de sempre en diferent ordre.
La manera d'aconseguir que els canvis es produeixin és el reformisme interior. Crec que nosaltres ho hem sabut fer.
El balanç en infraestructures?
S'ha trobat a faltar un govern que escolti però que decideixi. I no ha passat. El govern mateix ha bloquejat el govern. Aquesta és la metàfora de la variant de la Bisbal o de les nevades. És veritat que no pot ser que, si la nostra regió és turística, les companyies elèctriques no facin la feina. Però quan et diuen que volen invertir i que el govern mateix no es posa d'acord, té nassos.
