Fer una pista d'aterratge

Ahir Artur Mas no va parar de llançar el missatge que no governarà 10 a 0. Va aprofitar la presentació del programa social de CiU al vestíbul de l'ONCE per insistir-hi. No només el sectarisme, sinó fins i tot l'orgull de partit, són actituds del tot prohibides en el discurs espartà del candidat nacionalista. Mas fa aquests dies de sapador. Intenta construir una gran pista d'aterratge. Espera que diumenge hi desembarquin nous votants, a banda dels fidels. Els seus estan mobilitzats. Busca els antics abstencionistes i persones que fins ara mai havien votat CiU. A aquests els tracta amb visible cura. Mas segueix fil per randa la paràbola bíblica del fill pròdig.

“Allò que el tripartit ha fet correctament no ho tocarem. No anirem amb ànim de revenja ni amb sectarisme”, va remarcar davant els representants d'unes 80 entitats. El líder de CiU demanarà col·laboració als altres partits, tot i que aconsegueixi formar un govern fort en solitari. “Les altres formacions seran cridades a ajudar, perquè nosaltres no tenim tota la raó. I ells poden tenir també propostes interessants, poden aportar idees”, va argumentar. Mas no es referia a un govern de coalició, sinó al fet que si arriba a la presidència estarà obert a les aportacions d'altres. “Vull donar tranquil·litat i que quedi clar: si ens va bé, el govern no serà ni sectari ni de revenja ni capriciós. Només canviarem el que estigui malament”.

Els representants d'entitats donaven ahir per fet que Mas serà el futur mandatari del país. “Escolti, president”, se li adreçava el dirigent de Preceptors de Pensions Baixes. També van prendre la paraula l'Associació de Famílies Acollidores d'Infants, la Fundació Gitana Pere Closa, les entitats de protecció social, i l'Associació Catalana de Famílies Monoparentals, entre d'altres.

L'equip electoral de CiU permet en aquestes presentacions obertes que tant les entitats com la premsa formulin preguntes. Però quan va arribar el torn dels periodistes l'acte va grinyolar. Les intervencions es van començar a apartar dels problemes socials i van dissoldre's en la captura del tall de veu del matí. I als representants de les entitats els va caure com una galleda d'aigua freda el periodisme de declaracions. “Montilla ha dit a la ràdio que ell s'ho ha hagut de guanyar tot i vostè no. Què hi té a dir?”, va preguntar la periodista. “Deixa-ho estar!”, recomanava en veu alta una senyora a Mas, implorant que no caigués en el parany de replicar a les picabaralles de campanya. I el candidat de CiU s'hi va agafar amb picardia: “Davant les provocacions contínues del senyor Montilla, jo torno a dir: a cada desqualificació, una proposta i a cada pell de plàtan, un somriure”. L'actitud de Mas va agradar a les entitats socials. Van reaccionar aplaudint.

L'acte de CiU a l'ONCE va servir també per saber quines seran les prioritats de Mas si arriba a la presidència. Tenint en compte l'estat “xungo, molt xungo, com diuen en gitano” de les arques de la Generalitat. El destí que donaria als recursos socials seria primer per a la gent exclosa. “Els que han de remenar el contenidor del carrer per sobreviure”. Després, per ampliar les ajudes per fill més enllà dels 3 anys. I en tercer lloc, per anar concertant el batxillerat. No va fer ni una sola promesa amb xifres. Tot queda sota la prioritat de sortir de la crisi. S'estranyen que aquesta sigui la campanya més lacònica?