Una qüestió de Fe(lipe)

Felipe González va arrencar els primers aplaudiments del Palau Sant Jordi quan encara no havia ni sortit a l'estrada. Apareixia en un vídeo promocional previ. Els aplaudiments només eren l'avantsala de l'espectacular recepció a l'expresident del govern espanyol, que és qui va estar-se més estona parlant. La fe socialista no s'esquerda ni un bri quan parla Felipe. Tant és que faci una llarga dissertació de les opcions per sortir de la crisi. Entremig sempre s'hi escolava algun crit de “guapo”. Ja ho va anunciar, en presentar-lo, Rosa Maria Sardà, que animava a cridar visques a la “Catalunya socialista”.

Les intervencions de González i Zapatero, que va tancar el míting, van fer àmplies referències al govern espanyol i les sortides de la crisi. Cosa que no li va devia fer nosa a la María Estrella, una assistent de Castellar del Vallès que va demanar canviar les senyeres repartides als seus seients per les banderetes “del PSOE”, mentre al seu costat, una veïna clavava queixalada a l'entrepà que els havien repartit a l'autocar. En algun moment va semblar que cada orador feia campanya pel seu compte, anant per feina. Hereu, el primer, amb un dard contra el seu rival a l'alcaldia de Barcelona, el convergent Xavier Trias. I Zapatero fent créixer la cua de dimoni de la dreta, la catalana, l'espanyola i la d'arreu. Abans del míting, per animar la fe, va actuar Santi Arisa i la tribu, i es van passar vídeos, com un de Gladiator amb imatges del PSC enmig, a l'estil Pep Guardiola. Tot i això, “està fotut”, afirmava l'Albert, de Súria, que d'aquí a quatre anys vol un candidat “del sector catalanista”.

Menys ferm que Zapatero, amb menys oratòria que González, i sense gastar, a diferència dels seus predecessors, ni una punta de sentit de l'humor, Montilla es va esforçar a fer relluir les seves virtuts, parlant tota l'estona en català. “Menys xerrar, més treballar” o “en Mas parla i parla bé, però la feina l'hem fet nosaltres aquests anys”. I els joves van començar a cridar: “Mas, se siente, Montilla presidente”.

Qui va semblar una digna hereva de l'oratòria felipista va ser la ministra de Defensa, Carme Chacón, que, en un discurs íntegrament en castellà, es va riure, desbocada, dels vídeos de tots els altres partits. I va fer broma amb el vídeo de l'orgasme votant Montilla. Ara, l'aplaudiment més contundent va ser quan Zapatero s'ho va fer venir bé per dir que dilluns volia que guanyés el Barça. Al final del míting, amb el Sant Jordi ja buit, se sentien senyores que cridaven “presidente, presidente” i no se sabia a qui ho cridaven.