“El joc net de la campanya és un senyal del tipus de govern que volem fer”

Jo crec que s'han vist dos estils clarament diferenciats de campanyes: un de fer propostes, d'idees, potser menys espectacular des d'un punt mediàtic, però crec que necessari en un moment de descrèdit de la política. I després s'ha vist un altre estil de fer campanya, el de la vella política, el vell estil de l'insult, de l'exabrupte, de la mala educació. A Lleida no només es vota entre el canvi o la continuïtat, sinó també entre la vella política de l'insult i la desqualificació i la nova política, més conciliadora i positiva.

Allò va ser una demostració d'això que deia fa un moment. Produeix encara més desafecció política. Nosaltres hem decidit no respondre als insults, que es responen per si mateixos.

Nosaltres hem fet una oposició molt responsable. Hem estat contundents quan ha calgut, però molt conciliadors en els grans temes de país: llei d'educació, pacte nacional per la immigració, l'acord estratègic per la competitivitat i la innovació. És injust dir que CiU no ha fet una oposició responsable. Malauradament s'han fet coses malament i ho hem criticat. Però sempre des d'un esperit constructiu. El joc net de la campanya és un senyal del tipus de govern que volem fer, si la gent ens dóna la confiança per governar.

Treballarem a fons en aquesta qüestió. Hi ha hagut una cosa positiva aquests anys, i és que les obres han continuat tal i com estaven previstes quan el 2003 el govern de CiU les va adjudicar. La negativa és que el concepte de canal ha canviat. Ha canviat la prioritat. La negociació respecte les zones de protecció l'ha liderat més la mentalitat proteccionista, i no tant la mentalitat de produir, que és pel que havia de servir el canal. Cal protegir les aus, però la prioritat han de ser els pagesos i la producció agrària. El primer objectiu serà revisar els preus de l'aigua.

Creiem que hi ha marge. L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha fet gestionar amb els comissaris europeus i el que ens explica és que no serà senzill, però hi ha marge per revisar-ho. El pròxim conseller o consellera d'Agricultura i sobretot el president de la Generalitat s'hauran de posar a fons per negociar un canvi en aquest sentit.

Hi ha neguit de molta gent que no saben com acabarà això del Segarra-Garrigues. A peu de parcel·la, la realitat és diferent de la que explica el govern. Quan parles amb els pagesos, et trobes gent espantada perquè no tenen clar com acabarà aquest projecte ni si podran fer les inversions necessàries per poder regar. En definitiva, estan molt desorientats. Cal donar un missatge de tranquil·litat als pagesos i dir-los que el nou govern defensarà els interessos dels pagesos, perquè el canal ha de ser productiu, de transformació econòmica i social de les comarques.

Més equilibri territorial. Hi ha unes dades que són molt clares: l'any 2003 les inversions que feia CiU des del govern es repartien, de cada 100 euros, 50 s'invertien a Barcelona i l'àrea metropolitana. Avui, de cada 100 euros que inverteix la Generalitat, 68 s'inverteixen a Barcelona i l'àrea metropolitana, i 32 a la resta del territori. I això comptant-hi els 1.500 milions d'euros del Segarra-Garrigues. Això s'haurà de corregir. No es podrà passar al 50-50 de cop. Però caldrà reprendre aquest equilibri. Això són dos models diferents país: un que inverteix allà on hi ha a la gent, i un altre que inverteix de manera repartida al territori perquè els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats visquin on visquin. Al Pirineu en concret, calen més inversions en comunicacions, en serveis, i especialment en l'àmbit tecnològic. Per primer cop a la històries territoris allunyats com el Pirineu poden trencar els conceptes d'espai i temps gràcies a les telecomunicacions. Hem de fer un esforç important per generar oportunitats en l'àmbit tecnològic. També en carreteres i túnels, és clar.

És una oportunitat que cal no perdre de vista. No és fàcil, però és possible. Els municipis del Pirineu hem d'aprofitar aquesta perspectiva per posar en valor els nostres recursos i les nostres singularitats. Tot el procés servirà perquè el Pirineu estigui sobre la taula, i que tots els pirinencs ens posem d'acord.

L'aeroport pot ser una bona oportunitat si sabem donar-li tot el recorregut que té. Catalunya no té un aeroport logístic, el de Barcelona està col·lapsat i el de Girona i Reus no fan aquesta funció de forma prioritària. Ara l'aeroport té una activitat comercial petita, que està molt bé que hi sigui, però jo crec que el fet diferencial de l'aeroport d'Alguaire, on pot crear riquesa, és si som capaços de transformar-lo en l'aeroport logístic de Catalunya. Això vol dir millorar les comunicacions, i ser capaços de fer l'oferta prou atractiva perquè hi hagi una empresa que vulgui gestionar-lo amb criteris empresarials.

Jo crec que el país necessita ara una majoria sòlida, que pugui tirar Catalunya endavant en un moment de crisi econòmica greu. No és moment de parlar de pactes. Crec que ens hem de concentrar en què la majoria d'aquest país doni la majoria a una força política que pugui treure el país del set. Cal que algú es posi el país a l'esquena. Si aquest algú ha d'anar pactant aquí o allà cada pas per tirar endavant el país, tindrem dificultats com a país.

No. Jo crec que aquesta legislatura tenim una fita marcada molt clara que és el concert econòmic. I més enllà d'això, hem d'arribar tan lluny com la gent de Catalunya vulgui. El nostre dret a decidir no ha de tenir límits, però tampoc no ha de tenir frustracions. Massa vegades Catalunya ha acumulat derrotes. Hem d'assegurar que tots els passos que fem siguin victòries.