A punt per rebre la sentència

L'últim dia del relat de la campanya electoral al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es va escriure ahir amb els papers canviats –pel que fa als partits majoritaris– respecte al tret de sortida. Els socialistes, que havien començat forts, a l'atac, en una ofensiva gairebé permanent contra CiU, es van relaxar ahir. Van repartir ampolles de vi de Montilla a la plaça Prim de Reus i van tancar la campanya com l'havia començat CiU, en un poble petit de la Conca de Barberà, amb un simbolisme semblant però amb matisos diferents. CiU va obrir a Forès amb un discurs gairebé espiritual, reivindicatiu de l'equilibri territorial que la federació no sap veure en el tripartit. El PSC, que ha renunciat a introduir un acte potent de gran format a Tarragona en els metres finals, va tancar ahir a la nit a Barberà de la Conca com a exemple d'emprenedoria del món rural, amb referència al Viver de Celleristes de la comarca i, per què no dir-ho, perquè l'alcalde és el número sis de la candidatura. Els convergents, que havien començat menys tensos, evitant el cos a cos, van serrar les dents ahir al Sant Jordi, amb la participació del cap de llista per Tarragona, Josep Poblet, enmig d'un missatge ja més descarat, com el que dijous van escampar al palau firal de Tarragona.

La cursa s'ha acabat, però l'hora de la veritat no ha començat. Un total de 550.842 electors del Camp i l'Ebre, gairebé 15.000 més que fa quatre anys, estan cridats demà a les urnes. I no només a decidir entre CiU i el PSC, amb set i cinc diputats respectivament per Tarragona, sinó també a valorar la feina d'Esquerra (tres escons) i d'ICV (un diputat) al govern; i els nous horitzons, nacionals o econòmics, que plantegen republicans i ecosocialistes. També estan cridats a premiar o castigar les receptes del PP (dos diputats per Tarragona).

ERC, que ahir va fer des de Reus una darrera crida als votants d'esquerres, però també als pagesos, als pescadors, a la classe mitjana... se sent orgullosa d'haver introduït “un discurs de territori”, tant al Camp, on no s'ha acabat d'enfrontar a qui sembla que li pot arrabassar si més no un escó (CiU), com a l'Ebre, on sí que ha topat fort amb la federació. Públicament, els republicans tenen por de l'abstenció. Internament, tampoc no els deu fer cap gràcia la irrupció de Reagrupament i Solidaritat per la Independència, que dispersaran el vot independentista per molt que les enquestes no els permetin l'entrada al Parlament per Tarragona, com sí que preveuen en algun cas per a Ciutadans.

El PP ha fet desembarcar tot de referents estatals, Rajoy, exministres o presidents d'altres comunitats autònomes. Ha intentat explotar la “cultura del no del tripartit per a les Terres de l'Ebre”, la inseguretat en el món rural o repeticions del seu cap de llista sobre la suposada dependència d'infraestructures com el port de Tarragona o l'aeroport de Reus amb relació a Barcelona. El PP, però, tampoc no ha trobat ningú amb qui enfrontar-se directament, convertit genèricament en el llop a què apel·la ERC per mantenir la tercera força del país i del territori i no cedir-la als populars.

ICV, per la seva banda, ha aconseguit guanys –amb relació a altres campanyes– com fer coincidir ara tots els partits en la priorització de la millora del transport públic a la demarcació, especialment a l'àrea central del Camp. I ha pogut explotar més que mai el seu caràcter antinuclear, afavorida electoralment pel fet que el govern espanyol no hagi estat capaç de descartar Ascó durant la campanya en la cursa pel magatzem de residus. En aquest punt, però, a la campanya li ha faltat per exemple la salsa que havien promès posar-hi els militants anticementiri, quan van anunciar que perseguirien socialistes i convergents en els actes de gran format. No ha estat així, i només Rubalcaba es va sentir incomodat a Tarragona.