Laporta desembarca a la política amb 4 diputats
Solidaritat entra amb tres diputats per Barcelona i un per Girona, quatre mesos després de fundar-se
L'expresident del Barça diu que farà costat a CiU si avança cap a la independència
Patint i gairebé en l'últim minut, quan ja hi havia un 85% escrutat i el silenci impregnava l'hotel electoral, Joan Laporta va entrar com a diputat del Parlament. Els simpatitzants van esclatar. Quatre mesos i un dia després de fundar-se, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha aconseguit desembarcar en la política amb quatre diputats, tres per Barcelona, l'últim encara més raspat que el de Laporta, i un per Girona. Així, l'expresident del FC Barcelona ocuparà un escó i liderarà una formació que té de principal proposta la declaració unilateral de la independència. L'acompanyaran Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell, i té el suport d'uns 100.000 vots.
“És la primera vegada que entra al Parlament un partit per proclamar immediatament la independència”, va destacar Laporta, que va recordar el compromís polític de la coalició: “El poble ha decidit que governi Convergència. Si ho fa cap a l'autonomisme, ens tindrà d'oposició. Si ho fa cap a la independència, ens trobarem en aquest camí, sempre que es comprometin a declarar la independència en la propera legislatura”.
Però Laporta va adreçar el missatge més significatiu a la militància. “Ara comença l'hora de la veritat. Hem de treballar de valent perquè la gent conegui els avantatges de ser un estat dins la UE”, va cridar el líder de SI, que va evitar parlar de nit històrica, però sí de “joia”.
Laporta, López Tena, Bertran i Strubell compartiran grup mixt amb els tres diputats de Ciutadans. Tot i que la majoria d'enquestes oferien dubtes que Solidaritat entrés al legislatiu català, els responsables del partit van mostrar-se segurs durant la campanya d'obtenir representació i, fins i tot, es marcaven d'objectiu mínim el grup propi, que obliga almenys a cinc diputats. No ho van aconseguir, i d'aquí una mica la sensació agredolça. Els va fallar un possible diputat per Tarragona, Hèctor López Bofill, i un quart per Barcelona, Isabel Clara-Simó, que va quedar lluny. A Lleida, es donava per impossible.
En l'estira-i-arronsa amb Reagrupament, que es presentava amb un programa molt semblant, Solidaritat n'ha sortit clarament guanyador, però queda enlaire el que hauria pogut ser si haguessin anat junts.
Uriel Bertran va remarcar la dificultat de fer una campanya amb poca cobertura mediàtica i va lamentar “les injúries i desqualificacions” que ha rebut SI. “Però això ha demostrat que Catalunya és una nació i que a la gent no se la pot enganyar”, va exclamar. Però el protagonista era Laporta.
Com al 2003, quan va guanyar les eleccions al Barça, la gent congregada va acabar cridant “Laporta president, Catalunya independent”.
“Que n'aprenguin!”, segona part
Joan Laporta va recuperar una de les frases que van marcar el seu mandat al Barça: “Que n'aprenguin!” Va ser una expressió que va deixar anar després del fitxatge de Davids en la primera temporada com a president, amb el club encara en una posició molt dèbil. Ahir va tornar a repetir el crit de reivindicació davant les tres-centes persones que celebraven l'entrada de Solidaritat al Parlament. Ho va dir al final del seu parlament i la gent va començar a corejar “Oe, oe, que n'aprenguin!” Laporta també va voler agrair a tot el seu equip i als altres candidats de SI la seva feina, així com la dels molts voluntaris, “que són la nostra fortalesa”. La petita festa es va allargar al mateix hotel. “És una nit de joia per a l'independentisme”, va dir.
