Convergència arrasa a tots els pobles del Maresme
Els nacionalistes superen en més de 53.000 vots el PSC, que obté els pitjors resultats de la història a la comarca
En 6 municipis aconsegueix majoria absoluta
El Maresme va votar diumenge a favor de l'alternança de govern. El canvi que proposava Artur Mas va rebre el suport de 82.215 votants de la comarca, un 43,33% del total. La federació nacionalista va guanyar a tots els municipis –ja ho havia fet en els comicis del 2006– i, a més, aquesta vegada ho va aconseguir amb una suficiència notable. En sis localitats va aconseguir la majoria absoluta: Cabrera de Mar (57,46%), Cabrils (56,25%), Sant Andreu de Llavaneres (52,32%), Sant Pol de Mar (51,29%), Alella (50,7%) i Sant Iscle de Vallalta (50,18%). En algunes d'aquestes, com Cabrera o Cabrils, les diferències amb el PSC van arribar als 50 punts. Fins i tot, en feus socialistes les distàncies entre els dos principals partits van ser folgades, com ara Pineda –amb 14,32 punts més–, Malgrat (+18,51) o Mataró (+20,5). Uns resultats incontestables. La suma d'aquests valors dóna a CiU una victòria clara a la comarca amb 53.000 vots més que el PSC, una distància mai assolida, ni amb les majories absolutes de Jordi Pujol. Els nacionalistes obtenen més vots especialment en ajuntaments com Dosrius, amb un 53% més de suports que el 2006, Tiana (43%) o el Masnou (34%).
Aquests registres es deuen en bona part al gran paper de CiU, a les ganes de canvi, però també a la caiguda de les forces d'esquerra, sobretot ERC i el PSC. Els socialistes, amb un 15,01% dels vots, presenten les pitjors xifres a la comarca de tota la història. Ni tan sols en les primeres eleccions de l'etapa democràtica, el 1980, es va assolir un percentatge tan baix (20,25%). En la majoria dels municipis, el PSC perd a l'entorn del 30% del suport rebut el 2006, després del primer tripartit, però la caiguda és especialment destacable en municipis com Vilassar de Dalt, on perd un 43% o Teià, on ho aconseguit un 38%. A Mataró perden prop de 4.000 vots; a Premià de Mar, uns 900; i a Pineda, més de 500. A Cabrils, poble on actualment tenen l'alcaldia, només aconsegueixen un 6,9% dels vots i a Cabrera presenten els pitjors registres de tota la comarca amb el 6,82% del suport.
ERC, quarta força
D'altra banda, el suport a ERC cau com ho fa al conjunt del país i es queda amb 13.321 vots, els pitjors resultats des del 1988, just la meitat dels aconseguits quatre anys abans, amb Josep-Lluís Carod-Rovira de cap de llista. Aleshores, la candidata de la comarca, la premianenca Teresa Aragonès, aconseguia l'acta de diputada. Ocupava el vuitè lloc de la llista per Barcelona. En els presents comicis, el pinedenc Pere Aragonès, ocupava una posició anterior, el número set, però els pobres resultats l'han deixat a les portes del Parlament. A diferència del conjunt de Catalunya, però, ERC es manté quarta força política a la comarca, només és superada pel PP i resisteix davant d'ICV-EUiA. Tot i la dispersió del vot independentista, les lluites internes i el desgast d'haver participat en el govern els darrers vuit anys, els republicans es mantenen com a segona força a Arenys de Munt, bressol de les consultes independentistes, i Sant Pol.
Al seu temps, el creixement del PP en xifres totals és extrapolable a la majoria de municipis de la comarca. La formació popular, amb un 11,91% dels vots ha viscut les millors eleccions des de la seva creació i ja és la segona força més votada en cinc municipis i es queda a les portes de ser-ho en quatre més, a Argentona, per tan sols 4 vots. ICV-EUiA, que sempre suscita a la comarca una resposta per sota de la mitjana catalana, perd uns 3.300 vots. Tot i això, el mataroní Salvador Milà repetirà com a diputat. Els ecosocialistes tornen als nivells assolits el 2003, quan van rebre a la comarca un 6,58% dels vots. Ara han aconseguit un 6,6%. A Montgat, amb un 8,97%, i Teià, amb un 8,46%, és on surten més ben parats mentre que a Tordera, amb només el 4,22% dels suports, és on fa un pitjor paper.
Finalment, cal destacar el bon paper de SI –segona força a Òrrius–, segurament en detriment de Reagrupament, que no aconsegueix lluir ni tan sols a Arenys de Munt, on només obté 99 vots tot i la presència de Carles Móra.