El PSOE lamenta la tossudesa del PSC pel segon tripartit

Tal faràs, tal trobaràs. Si bé ningú de l'executiva del PSOE va voler acarnissar-se públicament per “l'error” de reeditar el tripartit després de “l'experiment fallit” de Pasqual Maragall, el partit de Zapatero coincidia a grans trets amb la sentència del president extremeny, Guillermo Fernández Vara, sobre el 28-N: “La gent ha preferit l'original a la fotocòpia”.

Després de l'ensopegada, dins el PSOE es lamenta encara més que el 2006 Montilla “s'entossudís” a repetir fórmula quan ja s'havia produït un fort retrocés respecte del 2003. “Es veia a venir que optaria pel nacionalisme per subsistir”, s'exclamava un dirigent del PSOE, que recordava haver assistit “impotent” a l'anunci del segon tripartit.

De manera pública, el secretari d'organització, Marcel·lí Iglesias, procurava ser més suau que altres dirigents quan admetia que “no hi ha tanta diferència” entre l'anàlisi de la direcció i la de barons com ara l'extremeny i l'andalús José Antonio Griñán, que culpaven el PSC per la seva “deriva nacionalista”.

De fet, ahir ja va desaparèixer de la reflexió del PSOE la part de la “responsabilitat” en la derrota que s'havia assumit la nit anterior. Era només un gest de solidaritat cap al PSC veient la patacada. Per la direcció de Zapatero, la crisi ha passat factura a Montilla, però sobretot la incapacitat per engrescar els electors socialistes que “s'han quedat a casa” i els que “han optat clarament per CiU”, s'admetia. El que no accepten és un transvasament apreciable al PP, i és per això que minimitzaven els resultats obtinguts per Sánchez-Camacho. L'eufòria del PP, insistien, no té sentit sobretot perquè el PSOE continua sense voler fer una lectura en clau estatal. No creuen que el 28-N sigui extrapolable a les generals ni que la gestió de Zapatero hagi influït en la derrota.

El PSOE tampoc no vol que sembli que interfereix en la renovació del PSC arran de l'adéu de Montilla. Ahir s'acceptava la seva marxa del partit i del Parlament com un fet lamentable però lògic. Vista la situació és veu com la decisió “més encertada”.