Mas ofereix a Duran que sigui conseller en cap del govern

El futur president de la Generalitat, Artur Mas, ha plantejat al secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que s'incorpori al seu govern “dels millors” com a conseller en cap. Mas i Duran han abordat els pros i contres del possible desembarcament a la política catalana del cap de files de CiU al Congrés i, a l'espera que prenguin conjuntament una decisió definitiva, el més probable és que Duran mantingui el seu escó al Congrés.

La presència del secretari general de CiU a l'executiu només es podria concretar en una conselleria en cap o una vicepresidència que donés una rellevància clara al líder d'Unió. Mas i Duran van tractar aquesta possibilitat i, segons fonts coneixedores de les converses, el secretari general de CiU va condicionar el seu retorn a Catalunya al fet que el seu departament controli les relacions amb el govern espanyol i les comissions bilaterals per al desplegament de l'autogovern. Aquestes són unes condicions que podrien ser difícils d'assumir per Mas, i que facilitarien que Duran es quedi finalment a Madrid sense que en surti ressentida la bona entesa que els dos líders han acabat forjant.

Mas va admetre ahir que estudia la incorporació de Duran i Lleida al govern que gesta en una carpeta plena d'esbossos. En declaracions a RAC1, va recordar que el líder d'Unió és el polític més ben valorat per les enquestes i que el seu perfil s'ajusta al del govern amb què vol excel·lir. El mateix Mas en va assenyalar els avantatges i inconvenients.

“Ell fa una feina a Madrid de màxima importància”, va reconèixer, però els “pròxims anys també són de màxima importància” a Catalunya, “i això és un punt que dificulta aquesta decisió”. Duran va assegurar que, “d'entrada” no preveu deixar l'escó, tot i que en parlarà amb Mas. D'això, i del pes que ha de tenir UDC en el nou executiu, en discutiran amb la mateixa privacitat que el futur president ha volgut imposar a la confecció del govern. No sembla, però, que hi hagi d'haver cap estira-i-arronsa pel nombre de conselleries que capitanejarà Unió: fonts convergents i socialcristianes convenen que en tindran tres del total de dotze.

Les pròximes eleccions espanyoles seran clau per a CiU. La federació necessita ser decisiva al Congrés per condicionar la governabilitat d'Espanya a canvi d'un nou pacte fiscal equivalent al concert econòmic. Per seguir la vella tàctica del peix al cove, l'aritmètica ha de jugar-li a favor: CiU ha d'aconseguir un bon resultat i encreuar els dits perquè ni el PSOE ni el PP aconsegueixin la majoria absoluta.

Aquesta complicada empresa reforça el paper que Duran té i tindrà a Madrid, més encara quan el PSOE ha expressat la seva voluntat de millorar les relacions amb CiU després de la victòria aclaparadora de diumenge. El líder socialcristià se sent especialment còmode a la cambra baixa, on presideix la comissió d'exteriors, i és percebut com un exemple paradigmàtic de moderació i seriositat.

La permanència de Duran a la capital de l'Estat, però, no exclou el fet que amb vista a les pròximes eleccions espanyoles, i amb el concert econòmic com a cavall de batalla, pugui figurar com a número dos de la llista un dirigent de la màxima confiança de Mas. Aquí podria guanyar visibilitat un integrant del mateix pinyol que s'hagi quedat fora de l'executiu.

El fins ara portaveu parlamentari nacionalista, Oriol Pujol, va suggerir dimarts que no tot s'acaba al Palau de la Generalitat i que pot tenir un lloc al grup que es constituirà a la cambra catalana o a Madrid. Quan se li va preguntar per la qüestió, Mas es va negar a parlar del destí polític de Pujol.

Mas i Duran han obert la porta perquè el president del comitè de govern d'Unió torni a la política catalana en un moment de bona sintonia entre els líders dels dos partits de la federació. Fa més d'un any que van deixar enrere del tot les reticències que va generar a Unió la refundació del catalanisme de Mas i l'escalada posterior de tensió que fins i tot va portar Duran a congelar temporalment la seva proclamació com a candidat a les eleccions espanyoles.

Duran s'ha implicat activament en la campanya electoral, fent tàndem amb Mas i en actes en solitari, i ha flanquejant el futur president de la Generalitat en múltiples compareixences. L'última va ser dilluns, en la roda de premsa posterior a l'executiva en què CiU va valorar els resultats de les urnes.

En el míting de tancament al Palau Sant Jordi, el secretari general de CiU va donar per curada la ferida interna que va obrir la successió de Jordi Pujol confessant públicament que, tot i que ell aspirava a ser president de la Generalitat, s'alegraria que Mas aconseguís la presidència. “Certament, vam ser competidors, rivals, fins i tot adversaris, mai enemics; treballarem plegats amb vista al futur”, va respondre el líder de CiU. El nomenament de Mas com a conseller en cap el 2001 va obrir una crisi a la Generalitat pel malestar d'un Duran que censurava el gest successori. D'aleshores ençà han passat gairebé deu anys.

Ara un dels reptes del nou govern serà minimitzar futures tibantors entre els convergents i els socialcristians, per evitar que les dues ànimes de la federació li passin factura. D'entrada, l'entesa entre Mas i Duran els aplana el camí fins al Palau de la Generalitat.