Gràcies, Esquerra!

La nit del diumenge passat va ser el catalitzador de la tristor que hem anat vivint durant aquesta legislatura, des que Esquerra va fer president José Montilla. Quatre anys més tard, potser teníem l'esperança (inconscient, és clar) que no havia estat un error tan gran. Però no ha estat així. Els resultats electorals han rubricat la malmesa situació política del país gràcies a la inviabilitat d'aquest projecte que volia ser un govern d'entesa i va acabar sent una versió porno del primer tripartit. I és que els pactes antinatura acaben sent contraproduents i, fins i tot, perniciosos. I aquest ho ha estat tant per Catalunya com per als seus artífexs. No tant, però, pels socialistes com per Esquerra.

Ha estat Esquerra la que s'ha fet l'harakiri menystenint els seus electors i tractant-los d'idiotes (ben mirat, gairebé tots ho han fet, com ho demostraven alguns cartells electorals: penso en un d'incendiari amb la foto de Joan Boada sota un “verd esperança” (!?), o un altre amb la imatge d'un rialler, però envellit, Joaquim Nadal amb l'eslògan “Garantia de progrés”). No és estrany, doncs, que ara surtin els salvapàtries. Ho és que ho facin des del PSC i que siguin els Castells i companyia els que reclamin, ara que no pinten res de res, un grup parlamentari propi a Madrid. Quan estaven al poder no s'hi van atrevir, i quan ho va fer Ernest Maragall el van obligar a negar l'evidència en l'acte més humiliant que ha sofert un polític català en molts anys (i tenen la barra els Iceta & co. de dir-se catalanistes!). Tot plegat, per no perdre el poder. Però aquests no són els únics. A l'altra banda trobem el Berlusconi català, Joan Laporta, demanant la declaració d'independència en un exercici de populisme que converteix en amateurs Albert Rivera i els seus. Vist ara, és clar que s'han fotut del mort i del qui el vetlla. S'han fotut de tots els catalans. No només perquè Catalunya ha estat teledirigida des del PSOE (via Zaragoza i Iceta) gràcies als “independentistes” d'Esquerra, sinó perquè, gràcies a ells, s'ha eradicat per molts anys l'independentisme ideològic. Si, tal com es preveu, el PP guanya les eleccions espanyoles, els efectes reactius a Catalunya ja no els recollirà Esquerra. Ho farà Solidaritat. Gràcies, doncs, Esquerra, per haver portat el país al desencís, per provocar l'aparició del populisme, per deixar en mans dels demagogs el sobiranisme català i per estar a un pas de tenir un partit xenòfob al Parlament. Catalunya no s'ho mereix. I Artur Mas i CiU, tampoc.