L'Ajuntament de Silla es modernitza

L'ajuntament de Silla, com tots els organismes oficials, té un problema històric amb el control dels horaris dels seus treballadors i per això, i de fa temps, té instal·lats uns sistemes automatitzats de fitxes, que registren les entrades i eixides. Aquest tema del control està sota les directrius de la poderosa secció de personal, que és de l'absoluta confiança de la responsable política, Roser Saborit.

Darrerament, el sistema tradicional de les fitxes ha estat substituït per un altre més modern, possiblement inspirat en alguna pel·lícula americana d'espies. Els treballadors i treballadores posen en una martingala d'artefacte el dit del mig o llarg, també conegut pel dit llèpol, perquè és el que es fa servir per a tastar un dolç. Aquest dit, en castellà és el que anomenen del cor. Si el fantàstic aparell reconeix el dit del treballador o treballadora, l'identifica. Com han hagut molts problemes, la novetat no ha estat ben rebuda de moment.

Ningú s'explica la utilitat real d'aquest nou sistema, quan ja hi havia el de les fitxes. Fins i tot algú s'ha atrevit a suggerir que posats a modernitzar l'administració, com s'havia promés, el millor hauria estat anar més enllà i sofisticar el sistema amb un altre aparell que fa la lectura de l'iris dels ulls, que és molt més modern i segur: arriba el treballador o treballadora, obri l'ull i l'aproxima al lector i si aquest el reconeix, ja està, a treballar.

Sembla que la ideòloga és la històrica i poderosa tècnica Empar Cuñat i ella sabrà. De tota manera, amb el sistema que siga, sempre hi ha el problema de qui controla al controlador, o siga qui controla la secció de personal i qui controla els polítics del govern, sobre tot els alliberats, començant pel mateix alcalde.