Entre Nadal i els 100 dies

Som a la setmana que es constituirà el Parlament que va sortir del 28-N i on serà elegida Núria de Gispert de presidenta de la cambra. La següent, serà la del debat d'investidura i, l'altra, la de la proclamació del president i el nomenament dels consellers. Artur Mas haurà aconseguit el seu somni. Farà el discurs de Cap d'Any 2010 al Palau de la Generalitat com a president.

Tots els presidents catalans han donat molta importància al missatge de fi d'any. Jordi Pujol l'oferia des del Palau. Pasqual Maragall i José Montilla el feien itinerant. La tradició del discurs nadalenc fa temps era reservat només al rei i a poc a poc l'han pogut fer tots els presidents d'arreu de l'Estat que disposen de televisió pública.

Aquest any, el missatge nadalenc serà el punt de partida de l'etapa Mas. L'any passat el va fer Montilla i va ser imitat de dalt a baix pel Polònia. Veurem si aquest any és imitat el de Mas. Llavors, començaran els 100 dies de gràcia i, tot seguit, Mas haurà de passar l'examen de les eleccions municipals del 2011.

Mas disposarà de poc temps de gràcia. No podrà perdre el temps. Cent dies passen ràpid i tothom vol veure resultats com més aviat millor. Tal com ha quedat el panorama polític, Mas tindrà uns mesos complicats de gestió. Haurà de treure diners per fer funcionar la maquinària governamental.

Políticament, els seus primers dies seran més plàcids i tranquils. L'actual oposició està tocada i fora de lloc. Ni Esquerra ni el PSC s'havien imaginat una derrota d'aquesta gran magnitud. Malgrat que el PSC ha quedat orfe de líder amb l'adéu de Montilla, té un important poder municipal, i ERC s'ha de refer buscant un perfil propi després del seu llarg camí al costat dels socialistes.