Blindar l'autonomisme

Predicar en campanya que es constituiria el “govern dels millors” significava generar unes expectatives que clarament no es podien acomplir. Una democràcia monopolitzada per professionals de la política que no han fet res més en les seves carreres que aferrar-se al sistema institucional autonòmic no pot traduir-se en cap “govern dels millors”. Els exigus nivells de retribució i de prestigi social del servei públic en comparació amb els privilegis de què gaudeixen les elits del sector privat també expliquen que, a casa nostra, l'estament polític dels últims vint anys s'hagi nodrit de quadres poc capaços, d'una preparació tècnica deficient. Convergència i Unió, incloent-hi algun dels membres del nou executiu amb cartera de pes polític, tampoc no ha estat cap excepció que desmenteixi aquesta inèrcia preocupant. D'altra banda, difícilment es podrà impulsar cap “transició nacional” encapçalada per gent formada en l'autonomisme, que, entre d'altres coses, els ha permès gaudir de la ficció de participar en el joc institucional sense poder ni recursos per decidir i sense necessitat de donar explicacions.

Pel que fa als independents, cal admetre que, almenys, la figura del “millor” sí que és aplicable a un cas: el del doctor Andreu Mas-Colell, que ja va forjar el sistema d'ensenyament superior i de recerca català com a conseller del darrer govern de Pujol (esperem que el seu nomenament no representi un intent de legitimar el desmantellament, per necessitats pressupostàries, d'una de les poques fites aconseguides amb l'autogovern). No obstant això, la resta de suposats primeres espases o bé no s'escapen de la dinàmica partitocràtica abans comentada (és el cas de Mascarell, malgrat que hagi fet carrera al PSC), o directament representen, malgrat la seva aurèola de professionals de prestigi, un torpede a l'ambició nacional que Mas diu defensar. Aquest és el cas clamorós de Pilar Fernández Bozal, el nomenament de la qual és el primer gran error del nou president. Com a advocada de l'Estat, Fernández Bozal va donar instruccions per prohibir la primera de les consultes populars sobre la independència: la consulta d'Arenys de Munt. Cal témer que el nomenament de Fernández Bozal expressi l'autèntic projecte polític del govern de Mas: fer una retòrica sobiranista de cara a la galeria mentre el veritable domini dels poders fàctics unionistes sobre l'executiu instigui a la repressió amb mà de ferro de qualsevol intent de precipitar el procés de secessió. En definitiva, aquest no és el govern que aspira a la “plenitud nacional”, sinó el del blindatge autonomista i, tal vegada, el de l'agonia d'aquest sistema.