“Els petits necessitem més ajuda”

No ho ha sigut mai! És cert que ara les coses estan canviant, però aquí s'ha viscut sempre de l'agricultura i la ramaderia. Podria ser que gent de Banyoles vingués a viure-hi perquè som un poble tranquil, preciós... Però no és pas la nostra intenció, que sigui un poble dormitori.

Som un municipi rural, totalment disseminat i mai no tindrem un polígon industrial. Podria ser que el turisme relacionat amb la natura es convertís en una font d'ingressos complementària. A partir dels anys vuitanta van obrir-se negocis relacionats amb la natura, però no pas turístics, sinó dedicats a l'apicultura, l'horticultura ecològica i l'elaboració de formatges. Al turisme hi ha gent que s'hi dedica, però és una part petita de l'economia local. De la setantena de cases de pagès habitables del municipi, n'hi ha només dues de turisme rural. De restaurants, hi ha els dos de tota la vida i també un càmping, un campament juvenil, una casa de colònies, un alberg i una empresa d'esports d'aventura. En els últims anys, el sector no ha crescut. Les terres de conreu continuen sent la principal feina del poble, el que passa és que, a causa de la mecanització, hi treballa molta menys gent.

Ens mantenim, ja fa temps que estem al voltant dels 230 habitants. I tenim clar que no augmentarem d'habitants, mentre no puguem fer cases noves. Quan hi ha cases que queden buides, s'omplen de seguida.

Sí, ara hi ha dotze nanos i fins i tot n'hi ha un que és de Banyoles. Ep, però de mainada al poble sempre n'hi ha hagut. El que passava és que la majoria anaven a escola a Banyoles, per diferents raons, generalment perquè si els pares hi treballen, els és més còmode portar-los allà.Penso que l'escola rural s'ha de mantenir perquè, com que hi ha tan pocs alumnes, s'hi dóna una educació molt personalitzada i els resultats són molt bons. Surten molt ben preparats.

El primer de tots és l'abastament d'aigua. El projecte ja està fet. Té un pressupost de més de 900.000 euros, una quantitat grandiosa per a Sant Miquel, encara que el 90% estigui subvencionat. És l'obra més grossa que mai s'ha fet a Sant Miquel, esperada des de fa temps i complicada d'executar. Els tècnics estan treballant en el pou de captació, del qual esperem que surti aigua bona. Si no, vés a saber si haurem de pujar l'aigua de Banyoles. En qualsevol cas, la intenció és tenir-ho enllestit aquest any.

Malament. Esperem que les administracions siguin més conscients de les dificultats que tenim els pobles petits. En un municipi amb tan pocs ingressos i tan dispers com és el nostre, per a qualsevol obra necessitem més que ningú l'ajuda exterior. Si les administracions rebaixen el percentatge que aporten als projectes, nosaltres no podrem suportar la resta. És indispensable que ens ho subvencionin amb un percentatge elevat. Potser la solució seria fer inversions més petites, de manera que per a les administracions l'import també fos més petit i ho poguessin assumir. No ho sé. La gent ha anat demanant cada cop més serveis, alguns, de vertadera necessitat, com ara l'aigua, o unes carreteres i camins en condicions. Al cap i a la fi, aquí també paguem els impostos, no? Però a diferència dels pobles grans, nosaltres no tenim ingressos i ens han d'ajudar més.