“Hem de recuperar l'esperit de ciutat admirada al món”

Emmirallant-se en el republicà Carles Pi i Sunyer i en el socialista Pasqual Maragall, alcaldes de Barcelona quan la ciutat “era admirada a tot el món”, l'exconsellera i actual secretària segona de la Mesa del Parlament, Montserrat Tura, va presentar ahir les seves credencials per disputar a Jordi Hereu, a través d'un procés d'eleccions primàries entre el afiliats del PSC a Barcelona, la designació com a candidat a l'alcaldia en els comicis del 22 de maig. Tura va oferir als militants i simpatitzants socialistes la seva dilatada experiència com a gestora (que abasta des de la direcció d'un hospital fins a la titularitat dels departaments d'Interior i de Justícia en els dos governs tripartits a la Generalitat, passant per quatre mandats consecutius com a alcaldessa de Mollet del Vallès) i una vocació de lideratge i d'“inconformisme” que la van portar a proclamar que considera un objectiu assolible capgirar les enquestes, derrotar l'aspirant de CiU, Xavier Trias, i convertir-se en la primera alcaldessa de la capital catalana. “No penso en períodes curts”, va manifestar, admetent que potser primer li caldrà passar un temps a l'oposició al consistori.

El primer pas d'aquest camí, però, és aconseguir prou avals per poder aspirar en les pròximes setmanes a l'enfrontament previ amb Hereu. Malgrat les facilitats que s'ha compromès a concedir-li la federació de Barcelona, Montserrat Tura és conscient que juga en terreny contrari. Ahir es va escarrassar a deixar clar que ella no és la candidata que promou la direcció nacional del PSC, i en concret el primer secretari de la formació, José Montilla, davant el temor a un desastre electoral si Hereu repeteix com a cap de cartell dels socialistes. “No tinc la sensació d'estar al mateix carril que el primer secretari”, va afirmar. Al mateix temps, va evitar tota desqualificació a la gestió duta a terme pel batlle, al qual va mostrar un “profund respecte”, i fins i tot va indicar que mantenen “una relació afectuosa i d'estimació”.

L'exconsellera va voler exemplificar que ha pres en solitari una decisió molt meditada amb què, en primer terme, persegueix, segons ella, contribuir a l'obertura del partit a la societat i aprofundir en la democràcia mitjançant la tria dels lideratges pel mecanisme de primàries. Ho va fer compareixent sola a la seu de la federació barcelonina per llançar la primera crida als militants i als simpatitzants del PSC a la ciutat perquè li facilitin el suport necessari per competir amb Hereu. L'únic objecte que l'acompanyava era un petit cartell amb una adreça web (montserratturabcn.cat) on espera començar a sumar adhesions. Tura tan sols va reclamar a l'organització a Barcelona que, des d'ara, sigui equitativa en el repartiment de recursos per a la campanya dels dos candidats. El primer secretari de la federació, Carles Martí, s'hi va avenir quan, minuts abans, en una breu presentació de la conferència de premsa convocada per la nova candidata, va assenyalar que el local del carrer de Pau Claris està a la seva disposició: “El partit no és de ningú, és de tots, i això és casa seva”.

Malgrat no voler entrar en confrontacions amb Jordi Hereu, Montserrat Tura no va tenir més remei que referir-se a algunes carències que, al seu parer, pateix la capital catalana i que el govern bipartit no ha sabut resoldre. Va indicar que la ciutat ha perdut “un bri d'entusiasme” i que en etapes anteriors la seva “efervescència” era superior, així com la projecció internacional. També va advocar per restablir la bona imatge de Ciutat Vella, per millorar la seguretat ciutadana i per tornar a transmetre una imatge de “ciutat endreçada”. El seu ideal, va admetre, és la Barcelona dels “millors jocs olímpics de la història”.