Entre l'or blanc i el tresor verd

Les eleccions a l'Alta Ribagorça són molt peculiars. Tot es juga en tres únics ajuntaments. Els petits pobles disseminats per les valls i les muntanyes estan agrupats en tan sols tres municipis (el Pont de Suert, Vilaller i la Vall de Boí), i la població és tan minsa (poc més de quatre mil persones) que els candidats amb una mica d'experiència poden presumir de conèixer en persona no només a tots i cadascun dels seus votants, sinó també els que no els voten. En aquestes circumstàncies, la política local transcorre per uns paràmetres molt diferents del de les grans ciutats, el poder dels aparells dels partits sembla (només ho sembla) allunyat, les sigles deixen de tenir tant de pes i el tracte personal i les relacions de confiança són més definitives que les adscripcions ideològiques dels ciutadans que aspiren a fer d'alcaldes o regidors.

Si hem de resumir, diríem que la política a l'Alta Ribagorça és avui cosa de tres: Albert Alins, de CiU, alcalde del Pont de Suert i flamant delegat del govern de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran; Joan Perelada, del PSC, alcalde de la Vall de Boí i president del Consell Comarcal, i Jaume Monsó, d'ERC, alcalde de Vilaller. Cada municipi de la comarca, doncs, té un alcalde de cada partit. Però aquesta situació no s'havia donat així. Iniciat en política en un grup independent, abans del PSC Perelada va passar per CiU, fins arribar a ser president comarcal per aquest partit compartint grup amb Alins. Monsó, també format en una agrupació d'independents de Vilaller, forma part ara d'Esquerra a través de la col·laboració dels republicans amb Acord Municipal, l'anomenada marca blanca d'ERC per apropar-se a grups locals allunyats de les sigles partidistes. Monsó ha causat alguns maldecaps durant el mandat al seu partit, la fiscalia de Lleida li ha imputat presumptes delictes urbanístics encara per resoldre, de la mateixa manera que també es van emprendre accions contra el seu predecessor, Josep Maria Turmo, de CiU, que van quedar arxivades. Esquerra ha decidit fer costat al seu alcalde. Encara no està decidit si tornarà a presentar-se, però si ell vol fer-ho, ERC li donarà suport, segons fonts del partit.

Les sigles, doncs, són secundàries malgrat que els partits han jugat fort a l'hora d'intentar garantir-se representació a la comarca. Si en alguna cosa coincideixen, però, és a l'hora d'entendre el desenvolupament econòmic de la comarca, molt lligada al turisme de natura i de l'esquí. Tant Alins com Perellada, tant CiU com el PSC, són partidaris d'ampliar l'estació de Boí Taüll per garantir la supervivència de la que avui és una de les principals fonts de llocs de treball i activitat econòmica de la comarca. L'estació es troba actualment en una situació delicada: el seu accionista majoritari, el grup immobiliari madrileny Nozar, es troba des del 2008 en situació de concurs de creditors, i l'estació forma part d'un aval que Nozar va contraure amb la immobiliària Colonial per una fallida operació residencial a Madrid. Així, mentre no es clarifiqui la situació patrimonial de l'estació, ja sigui perquè Nozar supera el concurs, Colonial assumeix l'estació o bé un tercer operador decideix comprar Boí Taüll, l'estació funciona amb normalitat però amb un cert aire de provisionalitat en la seva situació patrimonial que manté amb l'ai al cor els agents polítics i econòmics de la comarca. Es calcula que Boí Taüll Resort dóna feina a unes cinc-centes persones entre llocs de treball directes de l'estació, el complex residencial i les botigues, comerços i restaurants de la comarca que indirectament es beneficien dels milers de turistes que aporta l'estació durant la temporada d'hivern. L'estació té al calaix un projecte d'ampliació d'unes 500 hectàrees, per guanyar pistes i, per tant, capacitat i atractiu per als esquiadors. Els defensors de l'ampliació creuen que faria més atractiva l'estació en cas que es posés a la venda i n'afavoriria així l'estabilitat accionarial per poder afrontar millor un futur cada cop més competitiu, amenaçat a banda i banda: al Pallars hi acaba d'entrar capital andorrà per reflotar Espot i Portainé, i les estacions d'esquí aragoneses, que són competència molt pròxima per a Boí Taüll i també per a Vaquèira Beret, han crescut durant aquests darrers anys de manera important. Han quedat absorbides pel govern aragonès a través de l'empresa pública Aramon, han rebut una important injecció d'inversions de l'administració aragonesa, que les considera un sector estratègic, i es tenen ara en tramitació diversos plans d'ampliació.

Però l'ampliació de Boí Taüll entra en conflicte amb l'ampliació del parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, cosa que ha bloquejat tots dos projectes durant els dos govern tripartits: el Departament de Medi Ambient no acceptava el creixement de l'estació en zona del parc, i l'alcalde de la Vall de Boí, a canvi, ha vetat fins ara l'ampliació del parc nacional. Els líders del PSC i de CiU al territori estan a favor de l'ampliació de l'estació, fins al punt que l'alcalde socialista de la Vall de Boí, Joan Perelada, es mostra obertament esperançat amb el fet que el nou govern de la Generalitat faci un gir de 180 graus a les polítiques sobre esquí i entorn natural que s'han seguit fins ara. El convergent Albert Alins comparteix aquesta visió i augura que durant la pròxima legislatura es podran “desencallar projectes que portaven massa temps aturats”.

Les infraestructures també seran amb tota probabilitat un dels temes fonamentals de la campanya a l'Alta Ribagorça, tot i que tots els partits reconeixen que la situació de les finances públiques no permetran gaires alegries. La gran demanda dels tres alcaldes de l'Alta Ribagorça és la millora de les connexions de l'eix pirinenc, cap al Pallars d'una banda i cap a la Ribagorça d'administració aragonesa de l'altra. A Alins també el preocupa la falta de finançament dels ajuntaments durant el pròxim mandat. Marc Moreno, regidor d'ERC a Vilaller, assenyala que el turisme és un dels factors que ha d'afavorir la sortida de la crisi a la comarca.