“S'haurà de reformular el calendari de certs projectes”

Si hi ha menys conselleries, hi haurà menys delegacions territorials, i això ja és un aprimament dels llocs per cobrir. A més, algunes conselleries estan valorant que les seves delegacions no siguin cobertes amb un polític, sinó que les assumeixi el mateix delegat. Per això hi ha nomenaments que no surten, perquè s'estan estudiant.A més, hi ha un decret del 13 de gener que diu que no es podran reposar els efectius de personal que hagin causat baixa per jubilació, defunció o qualsevol altra forma d'extinció definitiva de la relació laboral. És a dir, que no es podrà contractar personal interí ni laboral per cobrir places vacants. S'haurà de fer més amb menys, i fer-ho millor.

És obvi que el que es faci en una regió es farà en altres, no hi ha d'haver disfuncions. Amb els consellers d'Interior i de Territori hi he parlat els darrers dies i s'estan acabant de fer processos de reorientació, però tècnicament aquestes competències ja les estem assumint nosaltres i la gent dels departaments.

Ho dic ben clarament: els noms són vàlids quan es publiquen al DOGC. La mateixa prudència que vaig tenir jo, que no vaig parlar-ne fins que ho va aprovar el consell executiu, val per als altres noms. És evident que la Carme té valors i és un actiu pel territori, però els càrrecs tenen validesa quan surten publicats.

No vam anar a les eleccions prometent que tindríem consellers o directors generals. No demanem el lloc de naixement de la gent per fer política, el que m'interessa és la mirada del govern sobre aquest territori. El president de la Generalitat és Artur Mas. Ho és de Barcelona, o de Catalunya? El conseller Pelegrí, ho és de Lleida o de Catalunya? Si són consellers de Catalunya, i Tarragona en forma part, tots són consellers de Tarragona.

Espero compatibilitzar-ho i és el que estic fent: vaig a dormir més tard, i m'aixeco més aviat. Tinc l'avantatge de tenir el suport dels treballadors i companys del govern, per la Diputació hi passo una estona cada dia per si s'ha de fer alguna signatura, i anar fent el seguiment amb els responsables del SAM, i llavors l'altre problema que tinc és que, com a responsable del partit, també he de preparar les municipals, assemblees, tenir contacte amb els electes locals, caps de llista, amb UDC...

Alguna en deixaré segur en les properes setmanes, la de vicepresident i potser alguna més, ho estem valorant, si bé també és cert que, pel que falta per a les municipals, no sé si val la pena.

És una opció, no tinc clar què faré, però ja he començat a treballar amb companys perquè vagin agafant les meves tasques i perquè si després de les municipals mantenen la confiança, puguin agafar la feina que feia. Tot això s'anirà tancant en les setmanes que vénen.

S'haurà de reformular el calendari de certs projectes, perquè molts es van plantejar en èpoques de bonança econòmica, i això s'afegeix a la mala situació de la Generalitat que ara coneixem. Hi ha dos temes que o bé resolem o bé tindrem problemes molt greus: el deute acumulat i el dèficit. Les administracions han de ser serioses i si tenen un deute l'han de retornar, i si tenen una despesa l'han d'acotar a l'ingrés. Això farà que el que es va planificar llavors, en època de vaques grasses, no s'oblidi, però sí que hagi de prendre paciència.

Un ajut a una persona per una situació de necessitat no pot esperar, així que posarem l'accent més en prioritats de caire social que no pas en temes d'infraestructures, de formigó. Això ja està passant a totes les administracions: als ajuntaments, l'Estat, la UE... A més, abans cal inventariar: de reptes ja en tenim prou, no en calen de nous, hem de complir els que ja tenim.

Hi ha actuacions que publiqueu cada setmana, i fa anys que se'n parla: el tema ferroviari a Tarragona, el recreixement de la presa de Margalef, el Museu Casteller de Valls, les actuacions per consolidar el port com a entrada de mercaderies, la logística… No són reptes, són realitats que hem de veure com podem anar executant de manera pautada i sense perdre oportunitats.

Ja he deixat clar en la presentació que he anat fent aquests dies que, per tenir més contacte, no tots els temes els portarà el delegat, ni l'alcalde de torn. Cadascú nomenarà unes persones, i amb el desplegament territorial, quan hi hagi una delegació elles s'ocuparan del tema. Nosaltres farem el seguiment i ho abordarem si s'ha de resoldre res. A més, he fet l'encàrrec específic perquè les grans ciutats tinguin un interlocutor directe per anar tractant de manera coordinada i fer seguiment per desbloquejar els temes.

Em semblen molt interessants, però els debats nominalistes no s'han de quedar en un objectiu per ells mateixos. Com a delegat del govern a Tarragona –que és el càrrec oficial, el que va decidir el consell executiu– tinc molt clar el territori, i no em preocupa com l'anomenem sinó què s'hi fa, les persones que hi viuen. No vull veure-hi més enllà, no tinc cap inconvenient a reconèixer que Tarragona és una capital, i tampoc que hi ha algunes comarques que tenen Camp a l'afegitó. Això ens ha de dur que no hi pugui haver sinergies?

No, els debats són positius però l'energia potser l'hem de destinar més a coses concretes, útils i mesurables que no a temes potser fins a cert punt sentimentals i d'orgull. A més, hi ha coses que s'han fet bé, com el tema universitari, hi ha sinergies importants al voltant de la URV que han permès accedir a convocatòries de fons gràcies a la suma de la societat civil organitzada, les institucions i la universitat. Hem d'anar aconseguint posar-nos d'acord en allò que ens uneix. Potser de vegades ens fixem més en qui ho aconsegueix i no en què aconseguim, i vénen temps en què la gent valora el què i no el qui. Algú em negarà que als carrers comercials de Reus no hi ha gent passejant de Tarragona? Algú negarà que a El Corte Inglés no hi va gent de fora de Tarragona? Aquesta és la realitat, la gent ens sentim d'on som però som mòbils, no fem la nostra vida emmarcats en l'espai territorial que diu el DNI, sinó més enllà. Hem de fer que en el propi territori hi hagi coses que ens facin dependre menys, més que no perdre'ns en batalles inútils.

Els darrers anys s'han creat molts òrgans, alguns ineficients, altres intermitents, i altres en estat de letargia. El que més em motiva és: per fer què? Segons per fer què, plantegem-ho. Per exemple, en el tema dels vessaments de Repsol: no m'interessa crear una comissió, sinó un calendari d'actuacions mesurable i avaluable, i a partir d'aquí fer el seguiment. El Consorci del Camp? Molt bé, però per defensar què? Vegem amb quins temes el dotem de contingut, amb quins temes es queda la conselleria X de la Generalitat, quins es queda el món local, la Diputació, quins són macro...

No amagaré que no vam participar en el consens per aprovar la llei actual. En aquest moment no la veiem com una prioritat, el país té altres reptes. A més, primer cal modificar algunes coses per tal que sigui viable.

Es veurà després de les municipals, potser caldrà reformular-la. Estic convençut que Catalunya estarà dividida en vegueries els propers anys, però no veurem les que surten de la llei actual perquè seria equivocar-nos.

Sóc un penedesenc que fa de delegat al Camp de Tarragona. Ara mateix no està creada la llei que faria possible nomenar-ne un allà, i un govern seriós no pot fer-ho si no hi ha l'àmbit creat. Si es modifica la llei i es fa un nou plantejament, sí que és probable que hi sigui. Ara mateix, però, tampoc és una prioritat crear la vegueria del Penedès.