La indispensable revisió de prioritats

Veient el mapa del Garraf i la composició actual dels seus ajuntaments és fàcil deduir un comportament electoral similar al de la resta de comarques
de l'anomenat cinturó metropolità en aquesta part de la demarcació
de Barcelona. En tots els municipis de la comarca, excepte Olivella, l'alcaldia és en mans del PSC. En els
últims anys, el Garraf s'ha convertit en una part activa del cinturó roig que els socialistes han mimat des d'un punt de vista electoral, malgrat que després les polítiques dels diferents governs català i espanyol no han traduït aquest interès en
inversions. El Garraf ha continuat estant, malgrat tot, en les parts
més baixes de les taules d'inversió tant de l'Estat com de la Generalitat. Si entre els anys 1999 i 2003,
el PSC va guanyar al conjunt del Garraf prop de 4.000 vots i va incrementar la seva representació amb sis regidors més (mentre CiU hi perdia vots i regidors), el 2007 la
llei d'Hondt va demostrar les paradoxes electorals. El PSC va perdre uns 3.000 vots però va ser capaç
de mantenir el nombre de regidors, mentre que CiU guanyava representació (7 regidors més), sense
incrementar la xifra de vots, en números absoluts. Després d'aquells resultats, alguns socialistes reconeguts van demanar una reflexió interna al partit que, si s'ha fet, no
ha transcendit.

Tot i la metropolització del comportament social del Garraf (allunyat de comarques veïnes més rurals, com l'Alt Penedès), en les municipals encara juga un paper molt important l'arrelament i la capacitat de lideratge dels candidats. Això es percep sobretot als municipis més petits (Olivella, Canyelles i Cubelles), però tant a Sant Pere de Ribes i Sitges com a la capital, Vilanova i la Geltrú, el pes específic de les sigles cada cop cobra més força. Aquesta vegada, però, el context econòmic i social no es pot menysprear. El Garraf està, segons l'últim informe de conjuntura econòmica de l'Adeg (Associació d'Empresaris del Garraf i el Penedès), en la pitjor situació dels últims anys. El sector industrial va caure un 9,4% el tercer trimestre del 2010, quan a la resta de comarques es començava a intuir una petita recuperació, i en el sector terciari va continuar caient l'ocupació (1,5%) quan 30 de les 41 comarques catalanes començaven a generar-ne. Finalment, el sector de la construcció situa el Garraf en el penúltim lloc de la taula comarcal.

La crisi econòmica afecta tota la comarca, però el lideratge que Vilanova exerceix des del punt de vista econòmic (concentra bona part de la indústria i del comerç) obliga a mirar cap a aquesta ciutat amb un especial interès. Després de la consolidació del pacte tripartit que es va signar a Vilanova el 1999, el PSC haurà de fer front enguany a un canvi en la tendència, tal com es va comprovar en les eleccions al Parlament de Catalunya i que ja es va deixar intuir en les últimes municipals (2007), i haurà de tenir molt en compte el context social i econòmic i les afectacions que això tindrà en els seus socis de govern. Si ICV ha demostrat que té un gruix electoral fidel, ERC afronta enguany un canvi de lideratge (Tomàs Àlvaro es retira a favor d'Adelaida Moya) i la CUP intentarà reforçar la seva representativitat al consistori (actualment hi té un regidor).

El procés de descapitalització humana que han fet grans empreses de la ciutat en els últims anys ha tret els treballadors al carrer diverses vegades. I si Vilanova s'havia convertit en un referent comercial, ara comença a patir les conseqüència de la crisi també des del sector terciari, i això pot provocar canvis en el comportament electoral. Aquest procés també afecta durament Sitges. L'Ajuntament es troba en una situació econòmica complicada, en un context en què les grans empreses turístiques que haurien de ser el motor econòmic de la vila estan en stand by i els grans projectes que el govern local ha pensat per promoure l'economia de la ciutat requereixen grans injeccions de capital. Si el PSC va ser un alè d'esperança fa dos mandats després dels caòtics governs liderats pel convergent Pere Junyent, ara CiU intenta demostrar la falta de control de la despesa de l'actual govern. Sant Pere de Ribes fa anys que busca una fórmula màgica per definir la seva personalitat i encara no ha trobat el projecte que li pugui garantir els seus trets diferencials respecte als dos grans pols que són Vilanova i Sitges. I mentre els tres grans municipis de la comarca competeixen entre ells per dirigir la comarca, els altres tres municipis –Canyelles, Olivella i Cubelles– viuen la política local amb una perspectiva diferent. Dels tres, Cubelles és, de molt, el municipi amb més problemes d'estabilitat. Aquest factor però no és nou. Els últims pactes de govern que s'han fet han acabat sempre malament. Hi ha qui pensa que el factor humà té un pes cabdal i que el poble necessita canvis als partits. De moment, l'únic que ha plegat va ser l'exalcalde Josep Marcillas, que ja no es va presentar a les eleccions del 2007. La seva renúncia va costar el govern als independents, que s'han quedat a l'oposició durant aquest mandat. El govern el van formar el PSC, CiU i ERC, que sumaven una majoria suficient per mantenir l'estabilitat a l'Ajuntament, però en el moment que el PSC i ERC decideixen expulsar del govern el portaveu de CiU, el grup municipal nacionalista decideix marxar a l'oposició i deixar els socialistes i republicans en minoria al capdavant del govern. Aquests dos partits han aguantat el cop i sembla que acabaran el mandat, amb més penes que glòries, però amb el rèdit d'haver intentat ordenar alguns dels greus problemes urbanístics del municipi. A Canyelles i Olivella, la situació política s'ha mantingut tranquil·la durant tot el mandat. L'única excepció es va viure a Canyelles, durant el primer any de mandat, quan l'alcalde (acompanyat de tots els grups polítics) va sortir al carrer a liderar la protesta veïnal contra el projecte inicial de la C-15, i va aconseguir els canvis demanats per la via ràpida que unirà Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. El Garraf està immers en un moment de canvi, en un punt d'inflexió que determinarà el seu futur i ho farà a la mateixa velocitat que es guanyen o es perden unes eleccions municipals.