Pugna nacionalista

Dues forces han batallat, històricament, per assolir la representativitat política a les Garrigues, tot confrontant models socioeconòmics de desenvolupament i manteniment de l'statu quo clarament antagònics. Des de l'any 1995, aquesta batalla l'han lliurada ERC i CiU. Els republicans, a través de coalicions amb independents, una altra forma política amb pes tradicional a la comarca i de la qual també se serveix el PSC.

CiU ha estat la força hegemònica quant a regidors des del 1987, però Esquerra va irrompre en la confrontació dreta-esquerra el 1995, arrabassant als socialistes la condició de segona força municipal a tota la comarca. En una comarca de municipis petits i amb pocs contrapesos demogràfics, l'alcaldia de les Borges exemplifica aquesta lluita, de marges estrets mercès als pactes postelectorals. Des del 1995, Esquerra hi ha estat la força més votada, i hi va governar amb majoria absoluta entre el 1999 i el 2003. Després de les eleccions del 2007, els resultats van permetre un acord amb el PSC, i els republicans van posar fi a quatre anys de govern de CiU. Ara bé, ni a la capital ni a la comarca, els
republicans s'han escapat de l'avanç general de CiU durant les passades eleccions catalanes. Les Garrigues va aguantar millor la caiguda a la meitat del vot republicà que es va produir a la demarcació
de Lleida, però tot i així van perdre set punts respecte als anteriors comicis. La sorpresa és que no els va guanyar CiU, ni tampoc el PSC –tradicionalment, la segona força en els comicis nacionals–, sinó que els vots van anar a parar a Solidaritat Catalana per la Independència i a Reagrupament. A les Borges, el partit de Laporta els va arrabassar la meitat dels vots i CiU va obtenir-hi 8 punts d'avantatge.

Malgrat que les municipals acostumen a marcar perfil propi, el perill de la fragmentació de l'espai independentista no és menystinguda per Esquerra. Ja hi ha hagut converses informals per veure si és possible una única candidatura independentista. Els resultats espectaculars de Solidaritat no es corresponen amb la seva implantació a les Garrigues, i tot i la voluntat de presentar candidatura, la seva estructura es redueix a algunes persones que van treballar en la campanya pels referèndums independentistes. Pel que fa a Reagrupament,
la presència en les properes eleccions es podria vehicular a través del regidor borgenc Francesc Macià. És difícil un pacte electoral o a posteriori donades les tenses relacions entre el govern i aquest regidor. La CUP es va constituir l'any passat a la capital i té intenció de presentar candidatura pròpia. Malgrat això, Esquerra ha ajornat la proclamació de la llista borgenca unes setmanes per intentar lligar un pacte independentista, prioritàriament amb la CUP. De moment, les bases republicanes han optat per la continuïtat i l'alcalde borgenc, Miquel A.
Estradé, probablement repetirà com a cap de llista.

La unitat independentista podria frenar les aspiracions de CiU a recuperar l'alcaldia de la capital. L'anterior alcaldessa, Carme Benet, no repetirà com a cap de cartell. L'actual portaveu de l'oposició, Enric Mir, vol ser-ne el candidat. CiU celebrarà, l'11 de febrer, l'assemblea local per decidir-ho, però ara mateix Mir no disposa del suport de tota la militància, que està buscant un candidat alternatiu. Alguns sectors proposen a Andreu Salvadó, que ja va ser regidor diverses legislatures. També hi haurà novetats al PSC, que té dos regidors a l'equip de govern de les Borges. Xavier Gispert, cap de llista, ja ha anunciat que
no repetirà. Els socialistes decidiran, els propers dies, el recanvi. Així, només el PP ha decidit formalment el candidat. Aquest cop serà Ramon Camús, que intentarà
aconseguir representació a l'Ajuntament de les Borges. Així, i mentre la majoria de partits no s'acabin
de definir, l'únic cert és que el panorama electoral a les Borges es mostra més obert que mai. Set candidatures amb opció a treure regidor estan treballant per intentar ser presents al govern municipal.

Fora de la capital, els republicans ocupen, amb els independents d'Acord Municipal, vuit alcaldies, on repetiran candidats i llistes. A més, esperen “donar la sorpresa” i estan treballant per bastir candidatures a dos municipis més. CiU té 12 alcaldies, la més important, Juneda. Antoni Villas hi governa amb majoria absoluta, en el segon municipi de la comarca. Malgrat que CiU encara està confeccionant llistes, res fa pensar que Villas no repeteixi. Esquerra hi va perdre la condició de segona força el 2007 i la meitat dels regidors, i acompanya el PSC a l'oposició. La marca havia decebut: Antoni Bertran havia guanyat el lloc al republicà de Tàrrega Jordi Ramon en un congrés per ser el cap de llista per Lleida a les generals. Finalment, la direcció nacional va designar candidat Jordi Ausàs. Esquerra no s'ha recuperat
del daltabaix i està treballant perquè es constitueixi una llista d'independents –Junts per Juneda– amb l'objectiu d'aconseguir el tercer regidor i, juntament amb el PSC, trencar la majoria absoluta convergent. Josep R. Minguella,
vicepresident del Consell Comarcal i actual cap de llista republicà a
Juneda, sols continuarà si no troben recanvi. La incipient candidatura podria incorporar Bertran,
ara vinculat a Solidaritat.

Amb majoria absoluta també es governa el tercer municipi de les Garrigues, Arbeca. L'alcalde socialista, Joan M. Simó, hi governa a través de la llista d'independents Progrés Municipal. Aquesta llista, juntament amb una altra d'independents vinculada a ERC, permeten també a les esquerres governar Castelldans. Simó afirma que vol continuar com a cap de llista. Igual que Ramona Barrufet, portaveu
de CiU, diputada i presidenta comarcal del partit.

Si millora els resultats, CiU confia a recuperar el Consell Comarcal, que governava amb sols un conseller de marge l'any 2003. Les passades eleccions van donar el govern a les esquerres, però també per un sol conseller de diferència.