“M'han acabat acceptant”
Confessa que té una barreja de sentiments: tristesa pel fet de marxar i ganes de tancar una etapa especialment dura on no han faltat ni els descrèdits ni els atacs personals d'una oposició molt dura. Aquest darrer any a l'alcaldia de Sant Pol sota les sigles de CiU ha topat també amb les desavinences dels companys de partit. Tot i això, assegura que no canviaria “per res del món” aquests vuit anys al capdavant de l'Ajuntament.
No li han faltat emocions fortes al final del mandat. Quina sensació li queda?
M'agradaria haver continuat, perquè han quedat força coses pendents. Ha estat una gran experiència i, personalment, m'ha ajudat molt a superar una situació familiar molt dolenta.
No haver nascut a Sant Pol l'ha perjudicat?
El sentiment de poble de la gent d'aquí està molt arrelat, però he de dir que crec que sóc dels pocs que han vingut de fora i que han acabat trobant el seu lloc a Sant Pol. També m'ho he treballat a pols i m'han acabat acceptant, no tots, però me'n sento molt orgullós.
Aquest és un poble més difícil de governar que els altres?
Sens dubte. Perquè hi ha moltes veus, entitats i grups amb punts de vista diferents i ha estat impossible aglutinar-los tots. Hi ha hagut molta tibantor i crispació que ens hauríem pogut estalviar.
El govern ha fallat a l'hora d'afavorir el consens?
Potser no hem estat encertats a l'hora d'obrir-nos a les propostes que venien d'altres àmbits i associacions. Ho hem intentat, però ha estat extremadament difícil, ells tampoc ho han posat fàcil i nosaltres no n'hem sabut més.
L'oposició tampoc ho ha posat fàcil.
Ha estat molt dura, i en ocasions ha atacat la persona traspassant límits que no s'haurien de traspassar. I una persona ferida tampoc afavoreix el consens.
I els pactes també han fallat.
No ens ha faltat res! En el cas d'ERC i ICV hi ha hagut també un component de poca afinitat personal entre membres del govern important.
Aquest clima de poca entesa ha fet perdre oportunitats al poble?
Massa. I algunes ja no es podran recuperar com la passera al costat de la via del tren. També s'han quedat pel camí el pla urbanístic que ens hauria permès planejar amb seny el Sant Pol del futur i temo que la biblioteca a les escoles velles.
La força d'un poble...
Queda ben clar, però sap greu que no s'hagin trobat camins d'entesa per a uns projectes que pretenien fer millor el poble i dotar-lo de més serveis.
També l'han portat a judici.
Per actuacions que volien resoldre problemes urbanístics endèmics al poble. Sempre he volgut regir-me per la llei, cosa que hi ha hagut èpoques a Sant Pol on no ha estat així.
Algun consell per al seu successor?
Paciència i capacitat per escoltar.
