Pugna nacionalista

Dues forces han batallat, històricament, per assolir la representativitat política a les Garrigues, tot confrontant models socioeconòmics de desenvolupament i manteniment de l'statu quo clarament antagònics. Des de l'any 1995, aquesta batalla l'han lliurada ERC i CiU. Els republicans, a través de coalicions amb independents, una altra forma política amb pes tradicional a la comarca i de la qual també se serveix el PSC.

CiU ha estat la força hegemònica quant a regidors des del 1987, però Esquerra va irrompre en la confrontació dreta-esquerra el 1995, arrabassant als socialistes la condició de segona força. Des d'aleshores, a les Borges ERC ha estat el partit més votat i va governar amb majoria absoluta entre el 1999 i el 2003. Després de les eleccions del 2007, els resultats van permetre un acord amb el PSC, i els republicans van posar fi a quatre anys de govern de CiU. Ara bé, ni a la capital ni a la comarca, els republicans s'han escapat de l'avanç general de CiU durant les passades eleccions catalanes. Les Garrigues va aguantar millor, però tot i així van perdre set punts respecte als anteriors comicis. No els va guanyar CiU, ni tampoc el PSC –tradicionalment, la segona força en els comicis nacionals–, sinó que els vots van anar a parar a Solidaritat Catalana per la Independència i a Reagrupament. A les Borges, el partit de Laporta els va arrabassar la meitat dels vots i CiU va obtenir-hi 8 punts d'avantatge.

El perill de la fragmentació de l'espai independentista no és menystinguda per Esquerra. Els resultats espectaculars de Solidaritat no es corresponen amb la seva implantació a les Garrigues, i tot i la voluntat de presentar candidatura, la seva estructura es redueix a algunes persones. La CUP es va constituir l'any passat i té intenció de presentar candidatura pròpia. Malgrat això, Esquerra ha ajornat la proclamació de la llista borgenca unes setmanes per intentar lligar un pacte independentista, prioritàriament amb la CUP. De moment, les bases republicanes han optat per la continuïtat i l'alcalde borgenc, Miquel A. Estradé, probablement repetirà com a cap de llista. La unitat independentista podria frenar les aspiracions de CiU a recuperar l'alcaldia de la capital. L'anterior alcaldessa no repetirà com a cap de cartell. L'actual portaveu de l'oposició, Enric Mir, vol ser-ne el candidat, però ara mateix no disposa del suport de tota la militància, que està buscant un candidat alternatiu. També hi haurà novetats al PSC: el cap de llista, ja ha anunciat que no repetirà.

Fora de la capital, els republicans ocupen, amb els independents d'Acord Municipal, vuit alcaldies, on repetiran candidats i llistes. CiU en té 12. Mana amb majoria absoluta al segon municipi garriguenc, Juneda. Esquerra aposta per impulsar-hi una candidatura d'independents i, amb el suport del PSC, trencar l'hegemonia de CiU. A Arbeca, tercer municipi de les Garrigues, hi governa amb majoria absoluta un alcalde socialista a través d'una candidatura independent. Si millora els resultats, CiU confia a recuperar el Consell Comarcal, que governava amb sols un conseller de marge l'any 2003. Les passades eleccions van donar el govern a les esquerres, però també per un sol conseller de diferència.