Vegueries? Ni Penedès ni res

No podrem dir que no han estat fidels als seus compromisos. En el darrer tram de la legislatura passada CiU votava en contra de la llei de vegueries. Alguns ens volien fer creure que ho feien perquè la llei no incloïa el Penedès. Fals! Engany! Mentida podrida!

Ara la vicepresidenta amb la seva argumentació fa més comprensible la decisió de no tirar endavant les vegueries i segurament amb voluntat que la seva aplicació sigui més tranquil·la i es dilueixin les moltes –massa, a l'entendre del legislador– reivindicacions al voltant de la llei. Apel·la l'Honorable Senyora Ortega a la situació econòmica, que és greu, molt greu certament, per paralitzar la llei i fer estalvi, però és ben possible que, aplicant la llei amb valentia i fent una divisió territorial seriosa i que entomi el problema de l'excés de municipis i la reconversió cap a la desaparició dels consells comarcals, la llei tingués l'efecte estalviador de recursos públics i d'administracions. Això, però, costa més i té efectes electorals també, i naturalment de desgast polític, que ningú òbviament vol assumir, i menys en un principi de legislatura. La crisi econòmica no pot esdevenir una excusa recurrent i menys en un aspecte com la divisió territorial del país, que és un element estructural. Si el govern té la capacitat perquè s'entengui i es promogui el canvi de divisió que s'adigui a les necessitats del país, la ciutadania ho entendrà perfectament. El dilema és saber si el govern té aquesta capacitat o es mou senzillament per un inicial tacticisme; o aquesta manca de capacitat serà, com temem, el capteniment del govern mentre li pertoqui governar.

Quan no s'han fet canvis necessaris –mea culpa transversal i col·lectiu– en temps de bonança, i no s'han fet per mantenir avantatges electorals, per mandra institucional, per desídia política i per no incomodar el poder establert, ara és un bon moment tot i la situació de crisi. L'efecte de la crisi pot fer els canvis més comprensibles per tothom, perquè tots entenem que quan la situació és greu cal estrènyer-se el cinturó. I segurament posant fil a l'agulla podríem fer la divisió territorial que ens faria més forts en el futur.

És paradoxal constatar que els que des de l'oposició llavors i ara al govern, i els que des del govern llavors i ara a l'oposició, han coincidit de fet. No hi haurà vegueries, de moment, i tal com s'està plantejant el tema temem que va per llarg. Lògicament, cal replantejar les estratègies i els missatges dels qui considerem que la viabilitat i la necessitat de la vegueria del Penedès no són un caprici conjuntural sinó una necessitat estructural del país i que pot millorar les possibilitats dels ciutadans del Penedès.

No hi ha dubte que tot plegat ens mena a una situació d'atzucac provisional i per tant cal reaccionar amb plantejaments realistes i que assentin les bases teòriques sòlides per refermar la competitivitat de la vegueria del Penedès i la capacitat per millorar les condicions dels seus habitants.

Ve un temps de recés que ben administrat pot donar més coherència i més solidesa argumental. Només cal posar-s'hi. A vegades, en política, un pas enrere pot significar, després, tres passes endavant.