Finançament, corrupteles i Sortu

Ningú no ha contestat mai la pregunta d'Ortega y Gasset: “Què és Espanya?”. Una pregunta a què cada cop és més difícil donar resposta. Trenta anys de democràcia i falta cultura sobre el funcionament de les autonomies i el seu finançament, esdevingut un conflicte permanent. Un incendi que va i ve depenent del calendari electoral. Espanya va camí de ser un país d'incendis permanents que amb la mateixa facilitat que s'encenen, s'apaguen.

Fa uns dies que està avivant la coincidència d'escàndols de corrupció que afecten el PSOE d'Andalusia i el PP de Madrid i València. Fa la sensació que els dos partits majoritaris s'han posat d'acord per mantenir el caliu fins després de les eleccions del maig. Uns incendis d'acusacions de corrupcions que és fàcil que s'apaguin quan hi hagi el resultat electoral i un o altre pacte postelectoral entre PSOE i PP.

Un nou incendi és la legalització de Sortu. La conveniència o no de la legalització dels “amants de la pàtria”, coneguts en basc com abertzale. És un debat que des de sempre té un format similar, cada quatre anys apareix i després d'algun estira i arronsa tot acaba amb una forta dispersió d'un vot que es queda sense anar a les urnes, que en bona part respon als independentistes bascos.

Els mals de sempre: el debat sobre el deute autonòmic, l'anar i venir de corrupteles amb diner públic i la polèmica amb un grup de bascos on les institucions espanyoles creuen que hi ha ETA camuflada... S'ha de dir que quan hi ha claredat de projectes i definició d'objectius, a Espanya i arreu, les coses funcionen. No funciona res quan hi ha una gran confusió mental per amagar la realitat de les coses.