La contra
Les llistes
Alguns noms generen sorpresa, no tant perquè no els encaixis en l'opció ideològica que han triat, sinó perquè han pres la valenta decisió de mullar-se i comprometre's
Les bústies de correu dels periodistes s'omplen aquests dies de missatges de partits polítics i candidats que presenten les persones que formaran part de les candidatures de les eleccions municipals del 22 de maig. Alguns noms generen sorpresa, no tant perquè no els encaixis en l'opció ideològica que han triat, sinó perquè han pres la valenta decisió de mullar-se i comprometre's públicament a favor d'un projecte, cosa que ha deixat d'estar de moda. El compromís és un dels valors deficitaris de l'actual societat, per això mereix un respecte el fet que alguns noms propis es mullin a favor, fins i tot, en alguns casos, de causes perdudes, d'opcions que és clar que ho tenen difícil per accedir a un govern.
L'elaboració de llistes és un moment delicat per als partits polítics. Han de procurar equivocar-se poc, per allò del “tal faràs, tal trobaràs”… Estan sortint a la llum els noms de les persones que han dit que sí, i no sabem els que han dit que no, que són molts. Quan parles amb els que han decidit comprometre's notes que afronten el repte amb il·lusió i deixant de banda el desprestigi en què ha caigut la política. Hi creuen, pensen que poden aportar coses, i s'han mullat. Això, avui, té mèrit.
D'igual manera que té mèrit el decidir-se a muntar partits i candidatures independents. Almenys, les que s'han organitzat de bona fe, i no per afanys de revenja. En aquest sentit, en alguns municipis comencem a assistir a un espectacle vergonyós d'ambient no preelectoral, sinó gairebé prebèl·lic. Poso un exemple: Salou. Tinc la sensació que l'actual equip de govern, amb Pere Granados al capdavant, ha fet les coses raonablement bé, però li poso al balanç un dèficit important: no ha sabut curar ferides, que continuen supurant. I n'ha generat de noves. Potser no hi havia altre remei, però els reptes que hi ha sobre la taula fan que tot això sobri. D'aquí al maig no hi ha temps d'arreglar les coses, més aviat empitjoraran. I a partir del maig, qui sap. Tot dependrà de com quedin les coses i de quins siguin els jocs d'aliances que permetin tirar endavant. Trenta anys i escaig després de la segregació ja seria hora que Salou tingués un Ajuntament normal.
De ferides noves, se n'han obert en altres municipis. A Cambrils, per exemple, amb l'espantada d'Oliver Klein… O a Creixell, o a Calafell…
Una curiositat: on més enrevessada està la política local és en municipis de la costa, salvant honorabilíssimes excepcions. Per què deu ser?