Onze dies sota el control guerriller
La Val d'Aran senyalitza els espais que van ser protagonistes de l'intent d'invasió dels maquis el 1944
Els antifranquistes van ocupar la vall durant onze dies tot esperant una revolta generalitzada que no va tenir lloc
Els maquis van ocupar tota la Val d'Aran, excepte Vielha, durant onze dies el 1944
El Conselh Generau dera Val d'Aran està senyalitzant els espais relacionats amb la invasió que van dur a terme, l'octubre del 1944, diversos batallons dels maquis establerts al sud de l'Estat francès. Uns quatre mil guerrillers van aconseguir el control de tots els pobles de la vall excepte Vielha, la qual volien convertir en capital provisional de la República espanyola. Van mantenir el control del territori fins que al cap d'onze dies van emprendre la retirada. L'objectiu de l'operació, ideat pels dirigents del PCE a l'exili sense el suport d'altres forces de l'oposició ni tampoc de la Generalitat a l'exili, era confiar que la simbòlica ocupació de l'Aran provoqués un aixecament contra Franco a les principals ciutats de l'Estat. Però aquesta no es va produir i la invasió va resultar un fiasco.
Per commemorar aquest episodi històric, el govern aranès ha creat una comissió d'historiadors i ha destinat 46.000 euros, subvencionats per Memorial Democràtic de la Generalitat, a la senyalització dels espais més significatius de l'ocupació. Avui està previst que la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, visiti alguns dels espais senyalitzats, tot i que encara no s'ha completat el projecte. S'han de senyalitzar espais del port de la Bonaigua i del port de Vielha, i caldrà esperar a l'estiu perquè estiguin lliures de neu.
L'itinerari senyalitzat comença al pas fronterer de Pònt de Rei, per on el matí del 19 d'octubre del 1944 uns quatre mil homes de la 201 Divisió, comandada pel coronel republicà Vicente López Tovar, van travessar la frontera carregats de fusells de la Guerra Civil, explosius americans, fusells alemanys de la Segona Guerra Mundial i vestits amb roba de diversos exèrcits. Al mateix temps, grups més petits entraven pel Pallars i la Cerdanya.
Per sorpresa i amb uns pocs trets, els maquis van aconseguir el control de Canejan i Les. A es Bòrdes els combats pel control del poble van causar quinze morts. Allà hi havia un destacament de cent soldats franquistes que van oposar resistència. A Baguergue els invasors van establir el seu quarter general a l'església. Els republicans van arribar a controlar també el nord del Pallars, aconseguint el control d'Esterri d'Aneu, però no van poder arribar a Llavorsí, punt clau per aïllar Vielha.
La invasió va fracassar. El comandant López Tovar, que en l'operació tenia com a segon un militar aranès, el general Blázquez Arroyo, àlies César, es va negar a atacar Vielha mentre no es produís la revolta general que li havien assegurat que es produiria. Atacar Vielha podia significar afeblir la línia d'escapada cap a la frontera i no volia prendre el risc de manera gratuïta. Va esperar onze dies. L'exèrcit franquista va mobilitzar 30.000 homes en direcció a l'Aran per repel·lir la invasió i López Tovar va ordenar la retirada cap a la frontera abans que arribessin.
No hi va haver víctimes civils. Els maquis tenien ordre de no fer presoners civils ni revenges, i respectar les esglésies. També van demanar aquells dies contenció als aranesos partidaris de la República. Uns pocs, però, no van fer cas i es van mostrar en públic massa entusiasmats amb la invasió. Quan els guerrillers es van retirar a la frontera, ells també ho van haver de fer.
