Problema local, campanya global

Sense recursos suficients per fer-se present a la televisió, en una altra època la consulta sobiranista estaria abocada a la pràctica invisibilitat i, per tant, al fracàs. Afortunadament, en els temps que corren la manca de mitjans no ha resultat un obstacle insalvable: el treball desinteressat de professionals de diferents àmbits (alguns dels quals sense feina per la crisi) i l'aprofitament de les xarxes socials actuen com a contrapès i donen ales a una iniciativa popular que aspira a esdevenir històrica.

Els organitzadors de la consulta ja van llançar fa una setmana una sèrie amb intenció viral protagonitzat per un micròfon que, amb dosis d'humor i ironia, entrevistava la ciutat. La seva darrera creació és molt més efectista i efectiva: es tracta d'un vídeo en què una quinzena de personalitats del món de la cultura catalana mostren clarament el que pensen sobre la consulta. O potser no tan clarament, perquè els arguments que justificaven la crida a no votar –“a qui li importa?”, “és un botifarrèndum”, “no uneix, divideix”– acaben girant-se com un mitjó.

Màrius Serra, Pep Anton Muñoz, Anna Sahun, Òscar Dalmau, Beth Rodergas i Sílvia Bel, entre d'altres, es van escalfant fins que algú deixa anar: “És antidemocràtic!”. “Hòstia, voleu dir?”. “No havíem quedat que en una democràcia les coses es decidien votant?”. Llavors el to canvia i el que havien estat prejudicis es converteix en arguments favorables a la consulta. “Vota sí, vota no, vota el que vulguis, ets lliure”, diu Joel Joan. Seva va ser la idea de fer aquesta promoció, que s'inspira sense manies en una que va causar furor en la darrera campanya electoral dels Estats Units. En aquesta, actors de primera fila de Hollywood rodaven a les ordres de Steven Spielberg un anunci en el qual el “Don't vote” inicial es convertia en un claríssim “Vote”. Tot i que el nivell de la versió catalana és digne de qualsevol televisió, la manca de recursos l'ha obligat a expandir-se únicament per les xarxes socials, on en dos dies ha obtingut unes 27.000 reproduccions.

L'organització prepara ara una versió més curta per expandir-la els pròxims dies i intentarà aprofitar-ne les veus per a una falca radiofònica. Amb tot, l'accés als mitjans publicitaris habituals és complicat i cal continuar trencant-se el cap per buscar fórmules alternatives, siguin eines 2.0 o tan tradicionals com una pancarta. I és que, coincidint amb el litigi entre Barcelona Decideix i l'Ajuntament per la denegació d'una llicència per accedir a les banderoles que pengen dels fanals, la plataforma ha fet una crida als simpatitzants perquè pengin als balcons de casa seva pancartes i banderoles en favor de la consulta. El material es pot adquirir a les seus de districte de Barcelona Decideix i a les parades de recollida de vot anticipat. Un sistema reivindicatiu clàssic que també és avalat amb pàgines a Facebook i Flickr. “Si no tinguéssim les xarxes socials, no sé com ens ho hauríem fet”, admeten des de la comissió de comunicació de la plataforma.