Catorze republicans

Per què som catalanistes? Perquè vivim en un país d'un clima benigne i un paisatge oscil·lant i bellíssim? No, ho som perquè aquí van viure un dia uns homes que ens interpel·len, que ens criden a seguir-los, que ens exigeixen fidelitat a una tradició, a una llengua i a un país.

La fe en la independència d'un Carrasco i Formiguera, la tossuderia de Pau Casals, la tenacitat de Rovira i Virgili, la feina callada i constant de Carles Rahola, Pere Coromines o Humbert Torres, la brillant intel·ligència d'Amadeu Hurtado i Nicolau d'Olwer, la falta de prevencions d'Eugeni Xammar, la tendresa de Lola Anglada i Folch i Torres, l'elegància de Pi Sunyer i Bosch i Gimpera, l'honestedat de Josep Irla, la tècnica científica del doctor Trueta, el treball infatigable i ardit de Ferran Soldevila, Pompeu Fabra, Josep Pla i Joan Coromines, el sindicalisme de Joan Peiró, l'ambició i modernitat de Francesc Cambó, la ironia de Josep Carner i Just Cabot, el socialisme nacional de Serra i Moret i Rafael Campalans, l'audàcia i l'esperit d'acció de Lluís Companys i Josep Tarradellas, el seny constructor de Prat de la Riba, l'humor i la generositat de Santiago Rusiñol, la bellesa de l'art d'Antoni Gaudí, Eduard Toldrà i Ramon Casas, la intransigència feréstega de Rafael Patxot o Francesc Macià. I, és clar, tants i tants d'altres!

Ara farà 80 anys que un fet va marcar tots els qui el van viure: la proclamació de la República Catalana. D'aquí, la proposta d'aquests catorze retrats. Afortunadament, és complicadíssim escollir-ne tan pocs. He tractat de fer-ho des dels valors cívics i ètics del republicanisme, de la passió per la llibertat i del patriotisme civil que va abraçar aquella generació. Al capdavall potser només es tracta d'això, l'orgull de ser i de sentir-se català, i actuar positivament, compulsivament, críticament, en conseqüència.