Catorze republicans
Catalans il·lustres del republicanisme són recuperats en una sèrie d'autor per l'aniversari de la proclamació de la República
La tria prioritza els valors cívics i ètics del republicanisme, de la passió per la llibertat i del patriotisme civil que va abraçar aquella generació
El diari publicarà un retrat cada dia fins al dia 14 d'abril
Per què som catalanistes? Perquè vivim en un país d'un clima benigne i un paisatge oscil·lant i bellíssim? No, ho som perquè aquí van viure un dia uns homes que ens interpel·len, que ens criden a seguir-los, que ens exigeixen fidelitat a una tradició, a una llengua i a un país.
La fe en la independència d'un Carrasco i Formiguera, la tossuderia de Pau Casals, la tenacitat de Rovira i Virgili, la feina callada i constant de Carles Rahola, Pere Coromines o Humbert Torres, la brillant intel·ligència d'Amadeu Hurtado i Nicolau d'Olwer, la falta de prevencions d'Eugeni Xammar, la tendresa de Lola Anglada i Folch i Torres, l'elegància de Pi Sunyer i Bosch i Gimpera, l'honestedat de Josep Irla, la tècnica científica del doctor Trueta, el treball infatigable i ardit de Ferran Soldevila, Pompeu Fabra, Josep Pla i Joan Coromines, el sindicalisme de Joan Peiró, l'ambició i modernitat de Francesc Cambó, la ironia de Josep Carner i Just Cabot, el socialisme nacional de Serra i Moret i Rafael Campalans, l'audàcia i l'esperit d'acció de Lluís Companys i Josep Tarradellas, el seny constructor de Prat de la Riba, l'humor i la generositat de Santiago Rusiñol, la bellesa de l'art d'Antoni Gaudí, Eduard Toldrà i Ramon Casas, la intransigència feréstega de Rafael Patxot o Francesc Macià. I, és clar, tants i tants d'altres!
Ara farà 80 anys que un fet va marcar tots els qui el van viure: la proclamació de la República Catalana. D'aquí, la proposta d'aquests catorze retrats. Afortunadament, és complicadíssim escollir-ne tan pocs. He tractat de fer-ho des dels valors cívics i ètics del republicanisme, de la passió per la llibertat i del patriotisme civil que va abraçar aquella generació. Al capdavall potser només es tracta d'això, l'orgull de ser i de sentir-se català, i actuar positivament, compulsivament, críticament, en conseqüència.