D'acord, Lluís, repensem la política

Lluís Martínez Benaches (El Punt, 28 de març) ha llançat una invitació, des de la columna que ell diu el Canyeret, per a repensar Silla. En realitat va més enllà i invita els partits a posar-se d'acord en tres qüestions, que considera estratègiques: recuperar el dinamisme econòmic, sanejar la hisenda local i definir el nivell de qualitat de vida que volem i que puguem pagar. Supose que els qui més han de pensar, raonar i posar-se d'acord han de ser els nostres dirigents, però jo, des de la base, també m'hi apunte.

Abans d'enraonar de res, però, crec que hauríem d'intentar aclarir tres coses. En primer lloc, Martínez considera que la “fragmentació política” (a Silla es presenten vuit partits a les eleccions, diu) no és positiva, perquè les minories són “un gra en el cul... que no deixa viure ni riure” als partits majoritaris. Jo crec al revés, que les minories són precisament la garantia de la democràcia, i que les majories, especialment les absolutes, són la cosa més pareguda al partit únic, o siga a l'antidemocràcia. Per cert, als majoritaris els convé no oblidar que les enquestes preveuen que, en les properes eleccions, a Silla no hi haurà cap partit guanyador absolut i que, per tant, qui vulga formar govern haurà de pactar amb els partits minoritaris. A ningú li convé, doncs, trencar la baralla abans de començar la partida. De fet, els pactes no són cap novetat a Silla, perquè sols hem tingut dues legislatures amb majoria absoluta socialista; en les altres sis s'han fet pactes de diversos colors i fins i tot ha hagut dues legislatures amb transfuguisme descarat.

En segon lloc, Martínez constata que els pobles del veïnat ens han sobrepassat i que l'Ajuntament deu ara més que divisa. Haurem de veure qui té la responsabilitat, perquè dels trenta-dos anys d'ajuntaments democràtics, Silla n'ha tingut vint-i-quatre del PSOE (inclosos els deu que ell mateix era l'alcalde i catorze que ho ha sigut Baixauli), quatre d'EU (Teresa Badenes) i quatre del BLOC (jo mateix); cadascú pot fer càlculs. Els darrers quatre, precisament, ha estat Baixauli d'alcalde, a qui Martínez ha criticat tant en aquestes mateixes pàgines. Com finalment els han depurat a tots, a l'alcalde i als set regidors, caldrà suposar que haurà estat per alguna raó important, altra que perquè “Baixauli no ha sabut desenganxar-se la pasta dels dits, dels vuit anys de quadripartit”. Seria una ironia que tots els càrrecs foren aquest!

Precisament, la tercera cosa a aclarir és la història dels dos governs quadripartits. Martínez demana que “algú hauria de donar més d'una explicació i encara no ho ha fet”. Si es refereix a mi mateix, estaré encantat de posar-m'hi, el més aviat que puga, sobre tot perquè ningú no n'assumeix la responsabilitat (ni el meu partit, el Bloc, que no vol ni parlar-ne; ni els altres partits) i jo, que assumisc la responsabilitat que em toque, sí que crec que s'ha de parlar. Mentrestant faré una sinopsi: ens repensàrem Silla, enraonàrem i arribàrem a acords, com que les alcaldies no estigueren en mans de la dreta. Ens dedicàrem a sanejar la hisenda local, que havíem heretat absolutament destrossada; a esmenar les errades urbanístiques, també heretades i a rebutjar qualsevol proposta d'especulació; i dissenyàrem i aconseguírem finançament per a l'evacuació de pluvials. Entre altres coses, alguns errors i alguna picaresca.

Així que, repensem Silla tot el que faça falta, enraonem, aclarim aquests aspectes de la història més actual i sobre tot el darrer quadrienni frustrat de Baixauli, que crec que és el més trist de la història. Per la seua part, que les vuit candidatures facen una bona campanya i que després sàpiguen enraonar i arribar a acords i pactes i que tinguem un bon govern que ens traga “del clot” en què estem, com diu Martínez. El que ha passat fins ara, segurament, és que hem parlat poc i ens hem deixat dur més pels desencontres que per les possibilitats d'enteniment. Pel bé de Silla seria convenient que açò canviara.