Política

JOAQUIM ARRUFAT

CANDIDAT A L'ALCALDIA DE VILANOVA I LA GELTRÚ PER LA CUP

“La pressió residencial no ha portat res de bo a la vila”

participació

“S'està agonitzant en processos participatius sobre el color de les rajoles, i només provoquen el rebuig del ciutadà”

“El progrés no és posar ciment a tot, sinó tenir l'Ortoll verd, la platja Llarga cuidada i un entorn natural protegit”

“Hem d'activar el mercat de lloguer perquè l'accés a l'habitatge sigui un dret”

El perfil
Té 28 anys, és politòleg i regidor des de 2009. Creu que les claus del proper mandat seran l'economia, l'urbanisme i la gestió cultural, passant per un nou model de participació. Pensa que des de l'Ajuntament es pot fer poc per la independència, però defensa que els “municipis són motor de construcció nacional i reivindicació del dret a l'autodeterminació” i que “els ajuntaments han d'entendre que la desobediència institucional també és una eina per començar a plantar cara a l'Estat”.
No ens hem plantejat governar, no és la nostra prioritat, però estem preparats per fer-ho

La Candidatura d'Unitat Popular es va presentar per primer cop a les eleccions a Vilanova i la Geltrú l'any 2007 i va aconseguir tenir un regidor a l'Ajuntament.

Quin és el model de ciutat que vol la CUP per a Vilanova?

Volem una ciutat que deixi de banda la dèria residencial, arraconi d'una vegada el paper de dormitori i doni feina als seus treballadors.

És pot fer alguna cosa des de l'Ajuntament contra la crisi?

La crisi no la causa l'administració local, però sí pot generar les condicions perquè es reactivi abans l'economia. És important no comptar excessivament amb factors externs, amb grans empreses, que vinguin a invertir a Vilanova, s'ha de comptar amb les pròpies forces i recordar que Vilanova no només és industrial, que hi ha altres sectors que tenen una activitat important com la cultura, el medi ambient...

La CUP ha estat especialment crítica amb les polítiques urbanístiques de l'Ajuntament.

Qüestionem radicalment l'actual planejament urbanístic. Cal reobrir-lo i fer una ciutat a escala humana, que doni qualitat de vida a la gent que hi viu, que generi economia.... El planejament que tenim, basat en la pressió residencial, no ens ha dut enlloc: no ha fet abaixar el preu de l'habitatge, no ha generat més feina... no ha aportat res de bo.

S'ha d'afrontar ara la revisió del pla general?

Sí, ja s'hauria d'haver fet, però ara la situació econòmica indica que no estem anant pel bon camí. No només s'ha de canviar el planejament, sinó que l'Ajuntament s'ha de dotar d'una eina jurídica que marqui en el calendari els passos que s'han de fer. Anar al ritme del mercat, com ara, ens ha deixat amb tretze sectors a mig construir i set més que no es faran, de moment.

Què creu que ha aportat la CUP a l'Ajuntament de Vilanova?

Molta activació: el tractament al ple de temes que fins ara no s'havien abordat i la reactivació al carrer. També hem generat en els altres partits la necessitat de tornar a comunicar-se amb la ciutadania i sortir de l'Ajuntament. Hem alterat positivament determinats temes encallats per inacció o per un consens gris dels partits basat en l'“anar fent”.

La CUP concorre a les eleccions amb vocació de governar?

No, donem especial importància al programa i a les propostes que faran avançar la qualitat de vida dels vilanovins. No ens hem plantejat governar, no és la nostra prioritat, però estem preparats per fer-ho. Volem que el màxim nombre de punts del nostre programa s'incorporin a l'agenda de l'Ajuntament.

I quins serien els punts irrenunciables?

Les reflexions estratègiques, que és una de les grans mancances de la ciutat, i l'impuls de polítiques d'habitatge valentes i arriscades. Els ajuntaments no fan pràcticament res en habitatge i els moviments que es fan són molt tímids. S'han de treure al mercat tots els pisos que hi ha buits, les caixes i bancs en tenen molts esperant que es recuperi la situació. Hem de buscar els propietaris i oferir-los les millors condicions perquè allò surti al mercat de lloguer i l'accés a l'habitatge sigui un dret. I un altre dels aspectes clau és la participació: cal un replantejament radical de com s'ha portat fins ara, s'està agonitzant en processos participatius sobre els colors de les rajoles i fan que el ciutadà acabi rebutjant la participació. S'ha de passar a la lliga de les consultes populars, el dret a la intervenció directa del ciutadà i els consells municipals temàtics amb pressupost propi per decidir. I en l'àmbit del medi ambient, cal introduir mesures jurídiques i legals de protecció dels pocs paratges naturals que encara tenim. El progrés no és posar-hi ciment a tot, sinó tenir l'Ortoll verd, la platja Llarga cuidada i un entorn natural protegit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.