“La pressió residencial no ha portat res de bo a la vila”

Volem una ciutat que deixi de banda la dèria residencial, arraconi d'una vegada el paper de dormitori i doni feina als seus treballadors.

La crisi no la causa l'administració local, però sí pot generar les condicions perquè es reactivi abans l'economia. És important no comptar excessivament amb factors externs, amb grans empreses, que vinguin a invertir a Vilanova, s'ha de comptar amb les pròpies forces i recordar que Vilanova no només és industrial, que hi ha altres sectors que tenen una activitat important com la cultura, el medi ambient...

Qüestionem radicalment l'actual planejament urbanístic. Cal reobrir-lo i fer una ciutat a escala humana, que doni qualitat de vida a la gent que hi viu, que generi economia.... El planejament que tenim, basat en la pressió residencial, no ens ha dut enlloc: no ha fet abaixar el preu de l'habitatge, no ha generat més feina... no ha aportat res de bo.

Sí, ja s'hauria d'haver fet, però ara la situació econòmica indica que no estem anant pel bon camí. No només s'ha de canviar el planejament, sinó que l'Ajuntament s'ha de dotar d'una eina jurídica que marqui en el calendari els passos que s'han de fer. Anar al ritme del mercat, com ara, ens ha deixat amb tretze sectors a mig construir i set més que no es faran, de moment.

Molta activació: el tractament al ple de temes que fins ara no s'havien abordat i la reactivació al carrer. També hem generat en els altres partits la necessitat de tornar a comunicar-se amb la ciutadania i sortir de l'Ajuntament. Hem alterat positivament determinats temes encallats per inacció o per un consens gris dels partits basat en l'“anar fent”.

No, donem especial importància al programa i a les propostes que faran avançar la qualitat de vida dels vilanovins. No ens hem plantejat governar, no és la nostra prioritat, però estem preparats per fer-ho. Volem que el màxim nombre de punts del nostre programa s'incorporin a l'agenda de l'Ajuntament.

Les reflexions estratègiques, que és una de les grans mancances de la ciutat, i l'impuls de polítiques d'habitatge valentes i arriscades. Els ajuntaments no fan pràcticament res en habitatge i els moviments que es fan són molt tímids. S'han de treure al mercat tots els pisos que hi ha buits, les caixes i bancs en tenen molts esperant que es recuperi la situació. Hem de buscar els propietaris i oferir-los les millors condicions perquè allò surti al mercat de lloguer i l'accés a l'habitatge sigui un dret. I un altre dels aspectes clau és la participació: cal un replantejament radical de com s'ha portat fins ara, s'està agonitzant en processos participatius sobre els colors de les rajoles i fan que el ciutadà acabi rebutjant la participació. S'ha de passar a la lliga de les consultes populars, el dret a la intervenció directa del ciutadà i els consells municipals temàtics amb pressupost propi per decidir. I en l'àmbit del medi ambient, cal introduir mesures jurídiques i legals de protecció dels pocs paratges naturals que encara tenim. El progrés no és posar-hi ciment a tot, sinó tenir l'Ortoll verd, la platja Llarga cuidada i un entorn natural protegit.