ERC, Democràcia Catalana i Rcat, junts per demanar el sí
La coalició barcelonina d'Esquerra, Rcat i Democràcia Catalana aplega 500 persones en un acte per demanar el vot afirmatiu el 10-A
Puigcercós, Portabella i Laporta fan bandera de la unitat de l'independentisme
Les consultes independentistes sempre s'han concebut com una festa de la democràcia, la festa del sobiranisme en majúscula. Barcelona tanca diumenge un cicle que va començar a Arenys de Munt el mes de setembre del 2009 i la coalició local Unitat per Barcelona, formada per Esquerra, Reagrupament i Democràcia Catalana, es va sumar ahir a aquest moviment en un acte a L'Auditori davant de 500 persones. En definitiva, una crida per reivindicar la importància del sí per al 10-A, però també una oportunitat per exhibir múscul de cara a les municipals i per intentar demostrar les virtuts de la unitat de l'independentisme. Com va recordar Ignasi Planas de Reagrupament, el número 4 de la candidatura barcelonina, ahir es van reunir sota el mateix sostre els caps de llista de les tres formacions netament independentistes que es van presentar al Parlament: Joan Puigcercós, Rut Carandell i Joan Laporta.
El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, va destacar que aquest consens, que s'ha pogut viure a Barcelona, és la principal “garantia” per defensar la “llibertat”. I és que, segons el líder republicà, votar afirmativament diumenge pot suposar un primer pas cap a aquesta “llibertat com a país” i que s'acabi d'una vegada per sempre el “match ball, l'última bola de partit” que contínuament pateix Catalunya, aquest cop exemplificada amb la crisi. “Retem homenatge a aquells que van resistir al franquisme”, va reblar Puigcercós, que va fugir d'un discurs electoralista per centrar-se a alabar el paper que han tingut les consultes.
El 22-M, protagonista
Per contra, tant Jordi Portabella com Joan Laporta sí que van tenir intervencions molt més marcades per les eleccions. El líder de la coalició i candidat a les municipals, Jordi Portabella, va remarcar que “sumar” sempre és positiu i va assenyalar que aquells que no votaven independentisme argumentant que les formacions anaven desunides ara s'han quedat sense excuses. “Que deixin d'embolicar la troca”, va dir. Pel que fa al 10-A, va fer una brillant comparació recordant que José Luis Rodríguez Zapatero avala les primàries del PSOE com a paradigma del dret a decidir. El mateix, segons Portabella, passarà diumenge.
Per la seva part, l'expresident del Barça també va fer un panegíric a favor de la unitat. No podia ser de cap altra manera, perquè aquesta falta d'entesa entre el món sobiranista va ser l'argument que va esgrimir per deixar Solidaritat Catalana. Un Laporta que, per primera vegada des del seu acostament a Esquerra, va compartir escenari amb Joan Puigcercós. Una fotografia que denota la unitat que els republicans persegueixen i preconitzen sobretot des de l'ensulsiada electoral del 28-N.
La curiositat de la jornada, però, la vam trobar en un paper que els organitzadors van repartir per l'Auditori en què anunciaven, en un intent de ser transparents, que l'acte havia costat 5.000 euros i demanaven als assistents una col·laboració voluntària de 10 euros. Abans de marxar, però, es va alertar irònicament des de l'escenari que ningú fugís sense pagar, que “no som Convergència ni això és el Palau de la Música”.
Bozal vota anticipadament a la consulta
La consellera, que havia considerat la iniciativa il·legal, no fa públic el sentit del vot
La consellera més buscada en la prèvia de la consulta sobre la independència que es farà a Barcelona ha donat la sorpresa. Pilar Fernández Bozal, que és l'actual consellera de Justícia i va ser l'advocada de l'Estat que va fer el recurs contra la consulta d'Arenys de Munt perquè la considerava il·legal, va optar ahir per votar anticipadament a la seu de la Fundació Catdem i posar fi a la polèmica. Ho va fer en privat i sense fer públic si votava a favor o en contra.
Seguint l'exemple del president Artur Mas, la consellera de Justícia va votar sense convocar els mitjans de comunicació a les 14 hores. Fonts del departament, però, van mostrar la seva sorpresa per la celeritat amb què va transcendir la notícia.
Als seus escrits, l'aleshores advocada de l'Estat afirmava que la cessió de dependències públiques per a les consultes era un fet que posava en perill l'estabilitat d'Espanya i el va equiparar amb les capelles ardents en homenatge a membres d'ETA morts en alguns consistoris bascos. Ahir, però, Barcelona Decideix va celebrar el vot de Bozal perquè “dóna fe i plena credibilitat” jurídica al procés actual. El partits de l'oposició van reaccionar amb ironia, crítiques al seu passat d'advocada i queixes pel secretisme.