“No parlaré amb qui vulgui consultes secessionistes”

Sí, primer com a secretari general de la gestora i després presidint la nova direcció local hem intentat sanejar una mica els comptes, actualitzar els censos d'afiliats i simpatitzants, tornar a obrir una seu pròpia.

Se'ns han afiliat joves i gent nova valuosa, amb experiència, estudis, comerciants, professionals liberals. Pels carrers, ens trobem molta gent que ens veu com una esperança que les coses canviïn.

Fa dies que estem visitant diversos barris de la ciutat durant la precampanya i hi ha força descontentament amb el govern del PSC. Abans ens miraven amb un cert rebuig, però ara, fins i tot en zones d'esquerra pura, ja no tant. La gent gran no perdona les retallades de les pensions i és curiós veure que la gent d'esquerres està molt més enfadada, fins i tot, que gent històricament de dretes.

L'economia serà la prioritat, però no amagarem el cap sota l'ala pel que fa a la immigració, un tema complex i difícil de resoldre, però del qual en volem parlar.

Que pot venir gent de fora a guanyar-se la vida, però no pas tothom. Que no es pot concentrar en zones determinades, o en blocs concrets mentre la nostra pròpia gent se sent estrangera al seu barri, que cal evitar la proliferació de pisos sobreocupats, com a Badalona.

No hi ha casos tan extrems, però sí que hi ha habitatges sobreocupats on el govern municipal hauria de poder fer servir el padró per detectar i evitar excessos.

Caldrien més bonificacions en el pagament de tributs, simplificar els tràmits burocràtics i donar més marge als negocis nous. Per exemple, fer les inspeccions municipals un cop s'hagi obert per evitar a l'empresari que ha reformat un local haver de tornar a fer obres al cap de tres mesos per solucionar coses pendents. Sobretot, a Sabadell li falta sòl industrial.

Sí, però quan passi la crisi hi faltarà espai, perquè si volem acollir multinacionals calen parcel·les més grans. Els complexos de Hewlett Packard o Sharp a Sant Cugat hi tenen zones esportives i d'esbarjo per als treballadors, guarderies per als seus fills. Fins i tot Banc Sabadell se n'hi va anar fa alguns anys, i tampoc ens hi caben més grans superfícies, fora d'Ikea i Leroy Merlin.

És un error, perquè el gran comerç n'atreu de petit al seu voltant. I a més paga impostos. Ara els hipermercats continuaran pagant IAE a Sant Quirze, Terrassa o Barberà. Passa com amb la discoteca Global, que reporta beneficis a Sant Quirze mentre aquí només en rebem les molèsties. Com més empreses paguin IAE a Sabadell, menys haurem d'exprimir les butxaques dels nostres veïns. Sobretot ara que s'han acabat les plusvàlues de la construcció.

Cal agilitar el trànsit perquè els cotxes surtin més ràpid de la ciutat i contaminin menys. Els semàfors de la Gran Via entorpeixen el trànsit i tenen poc ús. Ja hi ha els passos subterranis, i s'haurien d'adaptar amb rampes o ascensors per a discapacitats. Però per millorar la mobilitat també delimitarem horaris de càrrega i descàrrega per evitar col·lapses en hora punta.

Esperem ser decisius i després del 22-M parlarem amb tothom. Ara bé, per pactar caldrà trobar amb qui encaixa més el nostre programa. Però també diem que no conversarem amb qui proposi consultes secessionistes. Si ens parlen de coalició de partits, mirarem abans si es tracta d'una cosa seriosa. I si finalment hem de fer oposició quatre anys, la farem. Però tampoc no estarem pel buit de poder. Serem responsables perquè el desgovern seria perjudicial per a la ciutat. I més en crisi.