Més de 615.000 catalans han votat en les consultes
Fins avui 531 poblacions han participat en aquest procés
La victòria del sí, amb un 92,63%, és incontestable
L'onada més massiva va ser la del 25-A del 2010, amb un cens d'1,5 milions
D'Arenys de Munt a Barcelona. D'un municipi de més de 8.000 habitants al cap i casal de Catalunya. D'un moviment local a tot un procés nacional. Aquest és el camí que han recorregut les consultes independentistes, que han abraçat més de mig país –531 poblacions fins avui– i que han tingut la participació de prop de 617.000 votants. El sí ha guanyat de manera espectacular, amb un 92,63% de suport, mentre que el no només ha arribat al 4,89%.
L'èxit d'Arenys de Munt el 2009 va fer que tot l'independentisme en general rebrotés amb força a la societat civil. De mica en mica, es van anar creant associacions a cada municipi per organitzar referèndums. El 13 de desembre de 2009 es va organitzar la primera gran onada post-Arenys i l'efervescència va continuar viva. Uns 165 pobles s'hi van implicar i hi va haver un 30% de participació dels 700.000 catalans que eren cridats a les urnes.
La valoració va ser molt positiva. S'havia iniciat un trajecte, que, això sí, va haver de superar alguns obstacles, sobretot materialitzats en disputes internes en el si de l'organització. Al final, però, les aigües es van calmar i tot va quedar en uns estirabots.
El procés nacional, doncs, es va anar estenent i la segona onada es va celebrar el 28 de febrer del 2010 en una vuitantena de pobles, amb una participació del 21,5%. De mica en mica, se'n van organitzar més tongades: la més massiva, el 25 d'abril, amb 216 municipis i un 17,4% de participació, i el 20 de juny, amb 48 poblacions, la majoria de l'àrea metropolitana de Barcelona, i amb un 13,93% de participants. Des d'aleshores, s'han afegit a la llista altres ciutats com ara Tarragona, Rubí, Sabadell i Terrassa.
Baixa la participació
Les fredes estadístiques indiquen que la participació ha anat baixant, tot i que la Coordinadora Nacional, que s'encarrega de l'organització, nega que hi hagi hagut una desmobilització. En tot cas, atribueix aquest descens al fet que, com més gran és la ciutat, més complicat és arribar a tota la gent.
En aquest escenari, una altra de les virtuts de les consultes ha estat portar el debat del dret a decidir en llocs que tradicionalment han estat hostils al sobiranisme.
Catalans a l'estranger que han votat
Alguns ciutadans que viuen a l'estranger han participat en aquest moviment independentista des de llocs com ara els Estats Units, Holanda, el Quebec i Suïssa. Ara també es farà a l'Amèrica del Sud.
Les grans ciutats també aconsegueixen passar la prova
Les consultes no només s'han nodrit de petits municipis, sinó que també han arribat a les grans ciutats. Les quatre capitals de demarcació, inclosa la iniciativa de Barcelona d'avui, s'hi han sumat, amb una participació desigual: Girona (21,40%), Lleida (8,23%) i Tarragona (5,70%). Altres ciutats grans han estat Terrassa (11,43%), Sabadell (13,87%), Cornellà de Llobregat (10,61%), Mataró (23,69%), Granollers (17,12%) i Reus (14,94%).
Una assemblea nacional per treballar per un estat propi
I diumenge a la nit, què? Ja s'ha acabat tot? Aquesta és la pregunta que es fan molts ciutadans que han votat durant les consultes. La intenció de l'organització és que Barcelona no sigui un punt final, sinó un punt i a part. Una nova etapa en què es pretén aprofitar la força d'aquests referèndums per articular una assemblea nacional catalana que intenti posar les bases d'un estat propi, així com impulsar un referèndum oficial.
