“Amb el que hem vist a CiU és difícil pensar a pactar”

Van acabar vint anys de royisme, hi havia un canvi de voluntat política, un canvi de cicle al país i uns resultats electorals que ho feien possible. Les decisions no són per caprici. La política la fan les persones, la relació ha sigut bona i es van fer les coses bé perquè es va pactar un pla de mandat. Ens ha caigut a sobre una crisi que hem sabut gestionar refent tot el que estava escrit i prioritzant les noves realitats. Però aquesta crisi ens porta a fer les coses de manera diferent, i pot ser amb els mateixos socis o amb uns altres, però no es tracta de qui fa les coses, sinó com les fem... i veig poc preparats els partits polítics tradicionals per prendre les decisions correctes. L'organització que teníem fins ara no serveix. No té sentit tenir 15 o 16 serveis, no serveixen les polítiques segmentàries de joventut, de gènere, etc., i hem de ser capaços de fer un pas endavant cap al concepte de governança, que vol dir cooperació i coresponsabilitat de tots els actors socials. No vol dir asseure's i posar-nos d'acord, que això a Terrassa fa molts anys que ho fem. Vol dir fer-ho junts sense duplicar programes, projectes i iniciatives.

Ens presentem per governar. La política es pot fer a l'oposició, amb una entitat i fora l'Ajuntament. Ara, tota gestió és política, no neutre, és interessada i al darrere hi ha ideologia... i nosaltres hi volem ser. Estem disposats a ser on ens sentim més còmodes i podem fer més feina. No tenim problema a tornar a l'oposició. Però al govern no s'hi és per ser-hi, sinó perquè és on es decideixen les coses. Sembla pedant dir que els partits no estan preparats, però tothom és conscient que les coses canvien i ningú fins a quin punt ja han canviat. Parlem de canvi de paradigma quan ja hi som. Cal generar formes de gestió més eficients i eficaces i no tenir pressupostos limitats. Si els tens tancats estàs gestionant cues i l'últim té menys drets que el primer i la rumorologia que els ajuts se'ls emporten sempre els mateixos pot acabar sent real.

Terrassa té una taxa d'atur elevadíssima. Si el 2006 érem la ciutat que donava més llicències d'obres és lògic que ara tinguem més aturats i que sigui més difícil recol·locar-los. Les decisions dels 80 i 90 ens han dibuixat una ciutat per a les coses bones i per a les dolentes i ara prenem decisions que han de solucionar els problemes de present i futur. Hem de buscar models productius alternatius per col·locar el màxim d'aturats. La segona prioritat és que el creixement es farà visible en l'increment de desigualtats i no ho podem permetre, s'ha d'evitar el trencament social. És l'exemple del tren, que hi ha gent que va a l'últim vagó i que corre el risc que quedi despenjat. El benestar individual passa pel benestar col·lectiu. També hem de fer un pas endavant en la construcció nacional. S'ha dit que la ciutat no tindrà un alcalde independentista, però si votessin els 22.000 que ho van fer a la consulta el tindríem.

Amb la CUP els fonaments estan fets i no hem arribat a temps per dinàmiques internes, però podem generar dinàmica nacional. SI està en una fase de destruir com a estratègia perquè l'espai independentista quedi orfe i després disputar-lo en igualtat de condicions.

Som una ciutat gran on les dinàmiques nacionals pesen, però les perspectives són bones. Hi ha partida i nosaltres hi volem jugar. El nostre objectiu és ser decisius i penso que tenim més possibilitats de ser-ho que mai perquè el mapa es pot igualar. No vull cridar a la por, però la gent ha de decidir si vol que la política municipal estigui condicionada per ERC o el PP. El nostre projecte no és equidistant, té una centralitat política real i objectiva. El PP només pot decantar un sector de la balança. Anem a consolidar el nostre espai polític i, si podem, augmentar-lo sent conscients de la realitat. Sí que demano als ciutadans que quan vagin a votar ho facin a favor de coses i no en contra de res.

El notari és pel que van escenificar al seu dia. CiU diu que el canvi és possible, però no diu tota la veritat perquè no tindrà majoria per governar. Nosaltres també pensem que la llista més votada és la que ha de començar les converses i buscar socis. Amb qui pactarem? No ho sabem, però donem prioritat a la llista més votada. Podem influir en un govern o un altre i les polítiques, si governem, seran d'esquerres. Si podem fer-ho amb CiU? Amb el que hem vist fins ara se'm fa difícil, però ells han de ser els que han de començar a definir-se.