l'entrevista
“Cal posar en el centre del debat el model d'Estat”
Josep Colomé, provinent de la Joventut Comunista de Catalunya i del PSUC, va ser detingut l'any 1971, amb només 20 anys, per les forces franquistes. Va aconseguir, per primera vegada sota la dictadura, fer seure al banc dels acusats tres policies als quals va denunciar per tortures. Està adherit a l'associació catalana d'expresoners polítics del franquisme i defensa la reintroducció de les idees republicanes en la societat. Com va sorgir la idea de crear el Fòrum Republicà de les Comarques Gironines?
Va sorgir de gent de sensibilitats polítiques i socials diverses però coincidents amb l'objectiu d'agrupar esforços per tal de fer avançar, en l'àmbit de les comarques gironines, els valors republicans. Ens hem proposat promoure un debat d'idees i d'iniciatives que ens porti a relacionar la nostra realitat concreta amb l'objectiu constituent de la III República i estimular propostes tendents a aconseguir que el republicanisme esdevingui hegemònic en el si de la nostra societat.
Qui hi ha al darrere? A qui està obert?
Al darrere hi ha els qui som al davant, és a dir, els centenars de ciutadanes i ciutadans gironins que ja hem signat el Manifest per la III República. Aquesta iniciativa és oberta a tots aquells que, més enllà de la seva ideologia política concreta, coincideixen a considerar la monarquia com una reminiscència antidemocràtica i patrimonial de l'Estat i veuen en la República l'àmbit on desenvolupar plenament els drets humans, la democratització de l'economia, una democràcia radical, un Estat laic, federal i pacífic.
Quin sentit té parlar de República quan la Constitució és quasi intocable i els principals partits ni en volen parlar?
El model d'Estat no és res asèptic, no és una institució que se situa més enllà del bé i del mal. La monarquia a Espanya ha estat i és una institució que ha respost i respon històricament als interessos de l'oligarquia espanyola, antirepublicana per definició. Oligarquia que el 1874 va fer possible la primera Restauració, amb el sistema de torn en el poder regulat per la pràctica del caciquisme, la que va provocar el cop d'estat de Franco el 1936. És precisament aquest immobilisme allò que dóna sentit a parlar de República. En aquests moments estem immersos en una crisi no tan sols econòmica, financera o mediambiental, sinó de civilització i de sistema, amb la consegüent erosió dels drets civils, polítics i socials tan difícilment conquerits; una sortida progressista d'aquesta crisi requereix posar en el centre del debat el model d'Estat.
És viable aquest procés, tal com estan ara les coses en el món?
És viable, just i necessari, però no ho serà, naturalment, si depèn només de la voluntat dels poderosos. Avui el govern i la dreta econòmica i política coincideixen en la tasca de blindar l'Estat monàrquic com l'instrument que millor pot garantir una sortida conservadora de la crisi i de sotmetiment a aquesta trama fosca que s'ha anomenat «lleis del mercat». Davant d'això, iniciatives com la del Fòrum poden contribuir a fer que la consciència republicana i els seus valors triomfin en la societat, pas previ al canvi de debò que reclama la col·lectivitat.
Podríem parlar més de federació que no pas de República?
La República implica una modificació radical del model d'Estat. Entenem que serà federal o no serà. L'Estat federal ha de ser el resultat de la lliure adhesió dels diferents pobles de la nostra geografia, assumint el dret d'autodeterminació com una aspiració legítima i irrenunciable.
