“El PSC està nerviós perquè té interioritzat el canvi”

Necessari i possible, les dues coses. És possible, tal com va quedar reflectit en el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya. I és necessari perquè Terrassa és l'únic municipi del Vallès on mai hi ha hagut alternança democràtica. Quan hi ha una força política que fa tants anys que està incrustada al poder, la ciutat i els serveis se'n ressenten.

Sí, ha de ser un canvi tranquil i en positiu. Cal posar èmfasi en les coses que s'han de millorar. El PSC ha cobert una etapa, els donem les gràcies per les coses que s'han fet i reconeixem que hi ha una part de la feina duta a terme que ha estat acceptable i adequada. Ara, estem en un moment de pròrroga i en temps afegit.

Estem treballant perquè surtin. Som molt prudents, perquè el repte és difícil, però no impossible. És la primera vegada des del 1979 que es pot parlar de canvi amb una credibilitat important. Aquesta onada de canvi comença a ser perceptible per la gent. Tenim una situació de partida, que som sis regidors i tretze el PSC. Tot i això, durant aquests quatre anys hem donat credibilitat a la idea de canvi. El gran actiu que té CiU és que ha fet possible allò que fa tot just feia quatre anys semblava una quimera. Avui el canvi ja no és una quimera a Terrassa.

Les oposicions sempre tenen semblances. Repto tothom a comprovar que, quan s'acabi la legislatura al Parlament, hi haurà una coincidència extraordinària de votacions entre Ciutadans i Solidaritat. Quan es plantegen temes d'oposició, se susciten temes de consens. No es plantegen en termes ideològics, sinó de govern i oposició. Quan hem demanat millores d'obres i un increment d'efectius en serveis socials i en l'àmbit de la seguretat, hi ha hagut coincidències. Quan hem parlat de temes d'immigració, hem mantingut una posició molt central. Davant d'aquesta frontissa, en la qual se senten molt còmodes el tripartit i el PP, hi ha hagut una posició que ha intentat superar el discurs que retroalimenta els extrems i no beneficia la ciutat.

Estem convençuts que, si poguéssim obtenir un vot més que el PSC, les tres formacions petites ens deixarien governar. Malgrat la gesticulació que pugui fer ERC, ICV o el PP, si hi hagués una onada potent de canvi, no se'ns dificultaria la possibilitat de liderar el canvi i assolir l'alcaldia. Som a prop i lluny de tothom. No ens veiem com una crossa del PSC, sinó com una alternativa. El canvi no l'han de liderar els pactes que puguem fer els partits, sinó la ciutadania el 22 de maig.

L'objectiu és obtenir un vot més que Pere Navarro. Sabem que és complicat, molt ambiciós, però no impossible.

És inaudit que l'alcalde de Terrassa i candidat del PSC, quan fa un míting, dediqui més temps a desqualificar el candidat de CiU que a explicar què vol per a la ciutat. Quan ha de destinar tants esforços a desacreditar amb arguments volàtils l'oposició, vol dir que el PSC està nerviós i que aquest context de canvi està molt interioritzat dins dels socialistes. Per tant, és una bona notícia.

Hi ha una part de corrent de fons de lideratge d'Artur Mas, que continua sent el líder més valorat, independentment d'algunes decisions que ha hagut d'assumir durant els primers cent dies de mandat. Un dels principals actius que tenim és Artur Mas, i també la marca CiU. Per això, vam demanar al president de la Generalitat que ens presentés, perquè és qui suma més. Pere Navarro va decidir que vingués Carme Chacón, que representa la retallada de l'Estatut.