opinió
Cultura debatuda
Dijous, catorze poblacions foren l'escenari, sota el paraigua de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural, dels debats amb els partits sobre les iniciatives en cultura pel proper mandat. A Tarragona, els alcaldables de CiU, el PP i Iniciativa Verds –Victòria Forns, Alejandro Fernández i Arga Sentís–, el número dos d'ERC –Pau Ricomà– i la tres del PSC –Carme Crespo– debateren a la Cooperativa conduïts per la periodista d'El Punt Carina Filella. El PSC, cofoi dels “5.000 actes anuals” realitzats, apostà pel desplegament del pla d'equipaments elaborat per la Generalitat tripartida, mentre que qüestionà les xifres del mateix govern sobre la despesa per habitant que realitza l'Ajuntament de Tarragona. CiU introduí idees com ara la de la simplificació dels processos administratius o la de la recerca del mecenatge, i defensà el pas de la cultura de l'ajuntament a la feta pels tarragonins amb un binomi entre el patrimoni monumental i l'immaterial. El PP, establert en el coneixement d'experiències d'altres ciutats, com per exemple les socialistes de Gijón i la de Tierno Galván a Madrid, exhibí la necessitat de crear marca i de projectar-la enfora; denuncià que els equipaments actuals no són oberts el temps necessari, introduí el concepte de cultura també gastronòmica i apuntà la gestió autònoma amb un organisme mixt publicoprivat. ERC se centrà en la creació d'un pla estratègic immediat, qüestionà la viabilitat del pla d'equipaments de la Generalitat –paradoxalment elaborat per una conselleria del mateix partit– i apostà per les biblioteques i les arts visuals, i deixà una sensació de desconeixement de l'actual organigrama municipal, tot i que –en termes econòmics– evidencià realisme. ICV partí del concepte de la cultura com a dret dels ciutadans, buscà en tot moment fórmules de participació liderades per la biblioteca com a equipament medul·lar i de trobada i encarrilà la reforma de la gestió cap a un institut municipal. Preguntats per qüestions econòmiques, CiU sostingué que no s'havia de rebaixar el percentatge de despesa cultural i Iniciativa Verds perseguí els cent euros per habitant.
Durant el debat planà el lideratge cultural de Girona que, a diferència del que passava a Tarragona el 1979, ja aleshores construïa equipaments. Un temps perdut que aquí encara no hem recuperat. Ara bé, fou molt preocupant que cap de les forces no reivindiqués l'obertura o reobertura d'equipaments durant tres dècades, i el PSC negà que se n'hagués realitzat cap abans dels que ara estan en construcció. Ni la capçalera del circ romà, ni Casa Canals, ni la vela del Camp de Mart, ni el Teatre Metropol, ni la sala Trono, ni la Casa de la Festa, ni els auditoris de les fundacions La Caixa i Catalunya Caixa, ni la coberta de la plaça de Toros semblen ser fills de ningú. Realment, Tarragona té un problema d'identitat no sols cultural sinó ciutadana.