Prova de foc per al PSC
Els socialistes s'entreveuen guanyadors una vegada més, però la resta de partits volen aprofitar la davallada del PSC. Es tanca un mandat agredolç amb grans projectes que no s'han aconseguit però amb el tercer CAP
Els habitants de Ripollet decidiran el 22-M quina és la força del PSC en un municipi on històricament aquest partit sempre ha sortit victoriós d'uns comicis locals –ha estat la forma més votada des de 1991– al mateix temps que caldrà veure si la progressió del PP i CiU en les últimes eleccions locals té encara continuïtat. La cita amb les urnes és una nova oportunitat per veure si els independents del Col·lectiu Obrer i Popular - Compromís per Ripollet (COP-CpR) aprofiten una possible regressió dels socialistes per consolidar-se com a segona força més votada o entreveure's com a partit de govern. Seran unes eleccions en què ICV recuperarà la coalició amb EUiA amb la intenció de tornar a un ple del qual van quedar fora el 2007. El mapa electoral ripolletenc es completa amb dues candidatures noves: Plataforma per Catalunya i Moviment Social Republicà.
Ripollet posa punt i final a un mandat durant el qual la ciutat havia posat les esperances en el fet que grans projectes veiessin la llum. Però el pas del temps i la crisi econòmica s'han encarregat de convertir-los en una decepció. Una d'aquestes decepcions –compartida amb els municipis veïns de Cerdanyola, Montcada i Barberà– ha estat la de l'hospital comarcal Ernest Lluch. Després de les promeses incomplertes del Tripartit, el nou govern de la Generalitat diu que no tornarà a parlar de la viabilitat del projecte fins al 2013. Les altres dues decepcions de caràcter més local han estat el cobriment de l'autopista C-58 i el centre d'atenció integral de la gent gran. Pel que fa a l'autopista, el més important del mandat va ser la dissolució, per part de l'equip de govern (PSC-CiU) –durant el 2009–, de la comissió politicociutadana que vetllava per aquest projecte. El govern, en veure les desavinences a l'hora de defensar una proposta consensuada davant la Generalitat, va dissoldre la comissió i des d'aquell moment és l'únic interlocutor vàlid amb la Generalitat. Des del 2009, però, no hi ha hagut més notícies. Després de més de15 anys treballant per a aquest projecte, sembla molt difícil que hi hagi la possibilitat que aquesta demanda històrica es pugui fer realitat –a curt o mitjà termini–. I el projecte del centre d'atenció integral de la gent gran al barri dels Pinetons, del qual es va posar la primera pedra a finals del mandat 2003-2007, no ha complert els terminis previstos. La crisi econòmica i la fallida de l'empresa constructora deixen a l'aire, de moment, un equipament pressupostat inicialment en 17 milions d'euros.
En el plat positiu del mandat hi ha l'obertura del tercer CAP, ubicat al barri dels Pinetons i que garanteix la correcta atenció sanitària de proximitat durant els pròxims anys. Un altre equipament fet realitat durant aquest mandat ha estat l'obertura de La Verema, la segona llar d'infants municipal. També en el plat de projectes fets hi ha la posada en marxa del primer hotel de la ciutat –al costat de l'ajuntament– i de l'aparcament subterrani de 320 places.
El mandat que ara s'acaba també serà recordat per la injecció de 10,2 milions que l'Ajuntament ha rebut dels fons estatals FEIL i FEO SL, que han permès actuacions en diferents punts de la ciutat i que s'han complementat amb les inversions municipals. Algunes d'aquestes obres, en especial la plaça Clos, ha rebut les crítiques dels partits de l'oposició (COP-CpR i PP). Les mateixes crítiques s'ha endut el govern després que l'expropiació i el posterior enderroc de l'antic casino no hagin tingut continuïtat amb la construcció de l'equipament promès. El balanç del mandat també inclou la consolidació del Centre d'Interpretació del Patrimoni Molí d'en Rata i la posada en marxa –l'octubre del 2009– del nou servei de recollida de residus. De la mateixa manera, encara està vigent la llei de barris a Can Mas, on es destinaran 7 milions.
La crisi econòmica ha unit i desunit els partits del ple. Si bé el govern va acceptar a mitjan 2010 fer un ple específic sobre la crisi a petició del COP-CpR i el PP, el PP es va desmarcar de la comissió de propostes que en va sortir i el COP-CpR no hi va incorporar cap esmena. Amb el nou mandat, arriba una nova oportunitat per afrontar la crisi i, si pot ser, entre tots.