[D]
0
Política
barcelona - 6 maig 2011 2.00 h

SECTORS (VI)

Educació

Problemes comuns

Famílies i docents estan preocupats per l'afectació de la retallada

Els pares de l'escola concertada demanen l'ampliació de les zones educatives, mentre que des dels centres públics es reclama una lluita ferma contra la segregació escolar

Diversos sectors aposten per un sistema educatiu desvinculat dels canvis polítics

- barcelona

Els canvis que planegen amb l'arribada del nou equip de govern al Departament d'Ensenyament i quina entesa hi haurà amb l'Ajuntament depenent del resultat de les eleccions del 22-M preocupen famílies i professionals del sector. Els pares de l'escola pública (FAPAC i FAPAES) i els docents temen un retrocés a causa de la retallada pressupostària, mentre que els progenitors de la concertada (FAPEL) insisteixen en el canvi de les zones educatives.

Pere Farriol

president fapaes

“A Barcelona i en el conjunt de Catalunya, en els últims quatre anys, hem viscut una època d'avenç significatiu de l'escola pública amb accions com ara la implantació de la sisena hora, el canvi del calendari escolar o la digitalització de les aules. Hem defensat aquestes polítiques tot i no estar totalment d'acord amb la concreció de les mesures. Ara, les intencions del nou equip del Departament d'Ensenyament estan generant angoixa en l'escola pública”.

Josep Nuez

director escola collaso i gil

“En determinats centres amb complicacions perquè hi ha molts alumnes nouvinguts, la ràtio màxima a l'aula hauria de ser de 22 o 23 nanos, si es volen obtenir bons resultats acadèmics. Pel que fa a la dotació de mestres, s'hauria de mantenir l'actual. També demanaria a l'administració que tingués informats els centres i que les notícies no arribessin únicament per via dels sindicats. Les substitucions s'haurien de cobrir totes i ràpidament, i milloraria la qualitat en l'assignació creant una borsa de treball que assignés els substituts per centres”.

Vicenç Salvadó

director institut anna gironella

“Al nostre institut, s'han pres decisions estratègiques que han afectat tots els membres de la comunitat educativa per orientar i dirigir el centre envers el futur, i és per això que el centre està a l'Educat 1x1 o amb el certificat ISO. Com a director, estic relativament content amb les decisions de l'administració, que normalment ens ha donat mitjans i suport per tirar endavant tot el que comporta l'exercici de les nostres atribucions, fins a l'arribada de la crisi, que ha portat un retrocés de recursos notable”.

Enric Llurba

president fapac (barcelona ciutat)

“Valorem satisfactòriament els programes de formació i escolta a les famílies, així com l'obertura dels centres per a activitats extraescolars. En canvi, s'ha incomplert el pla d'equipaments signat per la Generalitat i l'Ajuntament, que preveia sis noves escoles, una de substitució i sis instituts, i només està acabat l'institut i hi ha dues escoles en obres. Amb vista al futur, s'hauria de lluitar contra la segregació escolar”.

Josep Manuel Prats

president fapel

“La qüestió que més ens cou és la zona educativa. És molt restringida perquè els pares puguin escollir entre més projectes educatius. A més, s'hi afegeix un greu problema: pot passa que una família visqui en el carrer d'una escola i que no hi pugui accedir perquè pertany a una zona educativa diferent. A Barcelona, és una mica agosarat demanar zona única, però sí zones educatives més àmplies”.

Lluís Filella

federació ensenyament ccoo

“Barcelona ha d'aprofundir en el seu projecte educatiu, reafirmant-se com a ciutat educadora, potenciant l'educació al llarg de tota la vida, fomentant la participació de tota la comunicat educativa, garantint l'equitat en l'accés a l'escolarització i apostant clarament per un model d'escola pública, inclusiva, de proximitat i de qualitat”.

Núria Roig

Ampa escola pit roig

“Per poder desenvolupar un bon projecte, el sistema educatiu hauria d'estar més desvinculat de les decisions polítiques del moment, i seguir les línies de treball fixades pels equips directius de les escoles. En el nostre cas, l'escola era pionera en la implantació de la sisena hora amb molt d'èxit. Si finalment s'acaba suprimint, això repercutirà negativament en l'educació dels nostres fills”.

Imma Rueda

xarxa escoles en barracots

“La precarietat actual en què es troba l'administració pública provoca que l'ensenyament passi per un dels moments més difícils. El país creix, però la qualitat de les escoles baixa de manera considerable. Creiem que és el moment de fer una injecció econòmica i d'aptituds dins de l'administració pública. Creiem que cal renovar idees i ocupar el funcionariat de persones amb criteri i emprenedores”.

Falta de noves instal·lacions

La prevalença d'un únic color a les dues bandes de la plaça de Sant Jaume va afavorir, l'any 2009, la posada en marxa del Consorci d'Educació de Barcelona, format per la Generalitat (60%) i l'Ajuntament (40%), que assumeix les competències en aquest àmbit a la capital catalana. Aquest tret característic no ha evitat que la ciutat de Barcelona es vegi afectada per problemes educatius molt similars a altres grans municipis catalans: matriculació, segregació, fracàs escolar, etcètera. A més, tot i la sintonia que suposadament tenien dues administracions governades per les mateixes formacions polítiques, s'han produït incompliments d'acords. Concretament, el pla d'equipaments –signat el gener del 2008–, que recollia destinar 411 milions d'euros durant el període 2008-2011 per construir sis noves escoles, una de substitució i sis instituts. Des de la regidoria d'Educació, n'han responsabilitzat la Generalitat. El futur, amb un escenari de retallada pressupostària, no és optimista. Així, les famílies d'escoles en barracons –es calcula que hi ha un miler d'alumnes estudiant a Barcelona en aquestes condicions– denuncien ara que des d'algun districte s'ha aturat la compra de solars, atesa la sospita que la nova responsable del Departament d'Ensenyament, Irene Rigau (CiU), no impulsarà cap nova construcció.

En la lluita contra el fracàs escolar, en l'àmbit municipal, s'han impulsat iniciatives com ara l'obertura dels centres per activitats extraescolars amb el programa Temps de barri, tems educatiu, o el pla integral de millora de l'escolarització i tractament de l'absentisme, que es va desplegar el curs 2008/2009 als cinc districtes més afectats per aquesta problemàtica (Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia, Nou Barris i Sant Martí) i que, actualment, ja està desplegat a tota la ciutat. En aquest sentit, la regidora Montserrat Ballarín (PSC) destaca que a Barcelona el fracàs escolar, un 21%, està per sota del de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides