Política

Camp de Tarragona

La pilota torna a rodar

Al Camp de Tarragona s'hi presenten 536 llistes, 10 més que en els comicis de 2007

CiU, enfortida per les autonòmiques, és qui lluitarà en més municipis (125)

Ha arribat l'hora de les promeses, dels bons propòsits, dels atacs, de les desqualificacions, dels somriures, de les propostes, de les sortides de to i, segurament, també del cinisme i d'alguna mostra d'hipocresia. Dit d'una altra manera: entrem en campanya electoral; quinze dies en què els representants polítics tractaran de convèncer la ciutadania que ells són la millor opció i que tots els problemes se solucionaran si els fem confiança el pròxim 22 de maig. Al Camp de Tarragona es presenten un total de 536 llistes, 10 més que en els comicis de 2007, i amb Convergència i Unió com el partit amb més pes, aprofitant la inèrcia positiva dels resultats de les autonòmiques del 28-N, ja que només desatén 8 municipis.

A la capital, Tarragona, tot fa preveure que la clau de la governabilitat la tindran o el PP o ERC. En el primer cas, es dóna per fet que CiU recuperaria l'alcaldia que va perdre ara fa quatre anys, i que Victòria Forns rellevaria Josep Fèlix Ballesteros. Si, com en el 2007, ERC és decisiva per a la formació de govern, el PSC es mantindrà quatre anys en el poder. Les previsions més optimistes –sempre des de l'òrbita socialista– fins i tot parlen d'una majoria absoluta de Ballesteros. En tot cas, la dualitat entre esquerres i dretes és més que notòria i, com a mostra, la renúncia, tant de De los Rios com de Ballesteros a prendre part en un acte amb rang electoralista –el Moutímetre– promogut per un moviment més pròxim a la dreta, al qual només han assistit Alejandro Fernández i ahir mateix la cap de llista convergent, Victòria Forns.

El territori

Després de la capital, on concorreran 15 llistes, hi ha Salou, amb 14. Al Tarragonès, principalment, però també al Baix Penedès, han proliferat partits minoritaris i independents fruit d'escissions i de disputes arran de mocions de censura. L'impuls i els bons resultats també han situat al taulell Solidaritat per la Independència, que segur que trepitjarà el terreny d'ERC, mentre que Reagrupament, en un procés invers al de SI, pràcticament s'ha fet invisible o concorre conjuntament amb altres formacions. Una altra irrupció amb un potencial que és una incògnita és la de Plataforma per Catalunya, sobretot a la costa. També hi haurà municipis que s'estrenaran com la Canonja, on els ciutadans per fi podran votar el seu alcalde i no el de Tarragona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jesús Naharro
Alcalde d’Abrera (PSC)

“Abrera és una gran cruïlla, que ha d’estar endreçada”

Barcelona
José Andrés Martín
Alternativa en Comú

“La majoria absoluta a Abrera és una anomalia, és personalista”

Abrera

La ròtula de molts eixos viaris

Abrera
ESCÒCIA

El líder escocès i de l’SNP reafirma la urgència de la independència

BARCELONA
VATICÀ

El papa inicia aquest dilluns una gira pel sud-est asiàtic i Oceania

BARCELONA
ESTATS UNITS

Trump defensa legalitzar el consum personal de marihuana a Florida

BARCELONA
EUROPA

L’extrema dreta guanya per primer cop unes eleccions regionals a Alemanya

BARCELONA
ESTAT FRANCÈS

Macron rep dilluns Cazeneuve, el seu nom preferit per a primer ministre

BARCELONA
GUERRA A GAZA

Crida a la vaga general a Israel per forçar una treva i el retorn dels ostatges

BARCELONA