La fragmentació del vot continua a Silla

A Silla, concorreran en aquests comicis fins a 10 candidatures. Sis de l'espectre conservador o de dretes: el PP; Agrupación Independiente, que és una escissió dels populars; dos ofertes regionalistes, UnitsxValència —que és on ha fet cap Unió Valenciana— i Coalició Valenciana; més a l'extrema dreta, España 2000; i, finalment, la sorpresa, anomenada Regeneración. A l'altra part, les quatre formacions d'esquerres: PSPV-PSOE, Els Verds, Esquerra Unida i Bloc-Compromís.

Amb tanta oferta i tenint en compte que els dos partits majoritaris presenten seriosos problemes interns, l'expectativa és que no hi haurà cap majoria absoluta i que, per tant, a Silla continuarà sent necessària la política de pactes. Fins ara, tan sols hi ha hagut dues legislatures amb majoria absoluta, les dels socialistes; en altres dues, el PSPV-PSOE ha arribat a acords amb l'esquerra per governar. En aquesta legislatura, els socialistes han governat el municipi, però sense cap pacte estable. Al remat, han hagut de recolzar-se en dos edils trànsfugues, primer sobre un d'EU i després un del PP.

A la localitat només hi ha hagut dues legislatures sense alcalde socialista: les del quadripartit entre PP, Bloc, EU i UV. La primera (1999-2003) va estar presidida per una alcaldessa d'Esquerra Unida; la segona (2003-2007), per un del Bloc. En tots dos casos, el PP va renunciar a l'alcaldia, tot i ser la força més votada de l'acord.

Els partits que hi concorren el 22-M presenten una sèrie de problemes, la qual cosa fa difícil aventurar cap pronòstic. La crisi entre la dreta és la més palesa amb una important fragmentació. La llista del PP, amb gent jove, desperta molts dubtes, malgrat que el cap de llista, Serafín Simeón Peris, és un home conegut en el món del camp, ja que és funcionari del Consell Agrari.

Els socialistes no repeteixen candidat a alcalde. Baixauli i el seu equip han sigut apartats de les llistes, però no han estat censurats ni depurats. Per això el PSPV-PSOE arrossega una gestió molt discutida i que li ha produït un desgast notable.

Amb aquest panorama, el Bloc té l'oportunitat de convertir-se en la clau del nou govern, sobretot en cas que els partits majoritaris assolisquen un empat tècnic, probablement amb 7 regidors cada un. Els nacionalistes podrien arribar a obtindre'n 2; Esquerra Unida i Els Verds a 1 cada un; igual que el partit d'extrema dreta España 2000. Més difícil ho tenen UnitsxValència, Coalició Valenciana i la resta de formacions.